Clàssics per reflexionar

Al cine negre ens diuen que quan es comet un crim cal començar per esbrinar qui en surt beneficiat. Els clàssics del terror també expliquen que el diable barreja veritat i mentida per confondre’ns. Segurament és que no en sabem prou, i que tot això de la piràmide poblacional ens sona a egipci antic, però hi ha indicis que alguna cosa no acaba d’anar a l’hora en el discurs que el govern del PP ens vol vendre al voltant de les pensions. Amb les quatre regles podem entendre que cada cop hi ha menys gent cotitzant i ingressant menys diners al sistema i que, alhora, creix la longevitat de la població. Amb aquestes premisses, però, s’està construint un panorama apocalíptic que deriva inexorablement en una reducció progressiva de les prestacions. Potser no en sabem prou, d’economia, ni de demografia, però de drets sí que en sabem una mica, i cal mirar, sense conspiranoies, però sense badar, si hi ha algú que en surt molt beneficiat. Si els plans diguem-ne tecnòcrates avancen, qui en tirarà bon tros a l’olla serà la banca. Ara que s’ha vist que els plans de pensions no rendeixen gaire, es volen posar de moda les rendes vitalícies: allò de donar el pis al banc, sovint el mateix al qui l’hi hem pagat de sobres via hipoteca, a canvi d’un complement a la pensió. Si es popularitza, hi haurà una forta descapitalització de la classe mitjana en favor dels de sempre. Potser és que no en sabem prou, d’algunes matèries, potser és que hem vist moltes pel·lícules...