Assimilar el dia a dia

Vivim uns temps excepcionals i, malgrat que en ocasions ens pugui semblar el contrari, les coses passen a tal velocitat que cada cop és més difícil assimilar el que està succeint, amb tot el que representa. Quan encara no havien passat ni 24 hores de la multitudinària manifestació que reclamava la llibertat dels presos i les preses, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaraven davant del jutge Llarena ara ja com a processats. Casualitats –o no– de la vida, just el dia que es complien sis mesos del seu empresonament. També ho va fer el vicepresident Junqueras, i al llarg d’aquesta setmana ho faran Forn, Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa. El clam de milers i milers de persones –al carrer sí, però sobretot, i cal no oblidar-ho, a les urnes– queda novament esmorteït davant la crua realitat, desproporcionada i repressiva, d’un Estat que vol anul·lar, que vol criminalitzar el moviment independentista i que manté empresonades nou persones i n’ha fet marxar a l’exili cinc més, pel que pensen, vulnerant els seus drets polítics i també els de les persones que les van votar. Com era d’esperar, des de La Moncloa es va voler treure importància a la magnitud de la protesta, assegurant que havia fracassat. Fins i tot la televisió més espanyola, la pública, es va preocupar més d’informar abans d’una manifestació de caçadors que reivindicaven el seu estil de vida i d’una protesta d’antiavortista, que de mostrar la imatge d’una plaça d’Espanya i una avinguda Paral·lel plena a vessar reclamant la llibertat dels presos polítics. Volen imposar el seu relat, un fals relat que s’anirà desmuntat a força de realitats i veritats. Com ha passat amb el ministre Montoro, que ha hagut de reconèixer novament, i a desgrat, que no es va destinar “ni un euro” públic a l’organització de l’1-O, cosa que ha sentit reiteradament el jutge Llarena dels processats. Van surant les mentides, però segueixin impassibles amb el seu fals relat abonat per una Justícia que els està fent la feina, encara que sigui retorçant les lleis. A veure què ens espera el dia d’avui, i que puguem assimilar-ho.