La farsa dels màsters

Els horaris de màsters i postgraus no són fàcils, i encara menys quan s’ha de treballar per aconseguir pagar-los. Alguns s’imparteixen divendres a la tarda i dissabte al matí. O al vespre, després de sortir de treballar. O al migdia, que és també quan hi ha una estona. S’ha de tenir molta voluntat i esperit de sacrifici per assistir a unes classes que moltes vegades no són ni tan interessants ni útils com seria desitjable. Però si no hi vas, no hi ha títol: l’assistència és obligatòria. Els preus actuals per estudiar un d’aquests cursos són desorbitats i molts pares els paguen als seus fills perquè interpreten que són una via directa per aconseguir una feina digna i amb un bon sou. Tot i això, s’ha descobert que hi ha una petita Gàl·lia (diguem-ne elit o classe política) on no fa falta ni assistir a classe, ni pagar matrícules o fins i tot et fan un descompte pel fet de ser d’un determinat partit. O també diuen que en aquest paradís dels estudis (si ets policia) en un any s’aconsegueix fer un màster que la resta d’estudiants el realitzen en quatre o cinc. I després t’apugen el sou! També és possible teletransportar-se a la universitat de Harvard, quan la realitat és que el curs s’ha fet al barri madrileny d’Aravaca. O també s’inflen els currículums: en els darrers dies han desaparegut de manera sospitosa les biografies d’alguns diputats. I mentrestant continua l’estira-i-arronsa amb la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, perquè l’escàndol promet ser de dimensions colossals.