La cadira de l’alcalde

Dilluns ens vam reunir en un punt transitat de la Riera de Mataró per inaugurar el monument a Josep Abril, alcalde i regidor durant la República i la Guerra Civil, afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 1939. El monument, obra de l’escultor Perecoll, és l’exacta reproducció en bronze d’una cadira sumptuosa. Al respatller figuren cinc forats com cinc impactes de bala. Diu Perecoll: “He volgut representar que no van matar l’home sinó la institució.” Si la “institució” és l’Ajuntament, el cert és que el nou règim va cuitar a ocupar la cadira que Josep Abril va ser forçat a deixar lliure. Deu voler dir que amb Josep Abril el franquisme va matar la República i la democràcia. Com que la cadira és a ran de terra és probable que la gent s’hi assegui, sempre que no sigui l’estiu i cremi. Els nens estan destinats a enfilar-s’hi. Ja va bé. Preguntaran el sentit dels forats. Els diran que van matar un home.

La besneta de Josep Abril va dir unes paraules. Era inevitable que es referís a l’actualitat catalana, amb empresonaments, exilis i danys democràtics. També van parlar la regidora de Cultura i l’alcalde. Era inevitable que no hi fessin cap al·lusió. Aquella tarda, una brigada protegida per la policia havia tret els llaços grocs que el cap de setmana havien estat lligats a mig aire dels fanals del mateix carrer. Mal dia per fer-ho. Els reunits davant el monument no n’estaven contents.

En acabat, acte institucional a l’ajuntament per presentar el llibre que la historiadora Margarida Colomer ha escrit sobre la vida de Josep Abril. L’ha editat la Fundació Josep Irla. L’alcalde, a la cadira presidencial. A dreta i esquerra, l’autora del llibre, l’historiador Pelai Pagès i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació. Les referències a l’actual persecució política i judicial que pateix el moviment independentista i també republicà es van reproduir. L’alcalde, si no es volia unir al malestar, es podria de totes maneres haver lluït: parlàvem de l’afusellament d’un antecessor seu a la cadira. Una cita poètica, i s’aixeca l’acte.

Josep Abril va ser alcalde per ERC. No era d’orígens catalanistes o nacionalistes. S’havia format en l’ideari federalista, socialista i esperantista de Pi i Margall, i als anys vint va veure en Lerroux l’encarnació del republicanisme federal. Va ser apartat de l’Ajuntament i represaliat pel mateix Lerroux quan aquest, president del govern de la República, va empresonar el govern de la Generalitat després del 6 d’octubre. Què s’havia fet dels discursos d’esquerra, de la protecció dels obrers? Què, del federalisme invocat per Companys o dels principis republicans?

Quan el van matar, Josep Abril tenia setanta anys i no anava fi de salut. La venjança sense pietat, judicial i política.