La (mítica) Campsa

En el món del rock s’abusa sovint de l’adjectiu mític. Quan passen uns anys, tot acaba sent mític, o gairebé, si no cau directament en l’oblit. Per una vegada, l’utilitzarem en aquesta columna per parlar, sí, dels mítics locals de la Campsa, al barri de Sant Narcís, convertits en la primera meitat dels anys noranta en el gran planter del rock gironí. L’Ajuntament de Girona hi va fer locals d’assaig i els va oferir als grups de la ciutat. La resposta va ser immediata i entusiasta: per aquells locals van passar grups com ara Peces in the River, Fred de Peus, Carkèxia, A Priori, Contraseña, Hammerhead, La Gatxan, Reacción Corrupta, Neuróticos en Promoción, Triclínium i, format després per alguns dels seus membres, Zitzània. A la Campsa també hi havia els Diables de l’Onyar, que per raons òbvies ocupaven el local més gran, i fins i tot alguns grups teatrals. Com a veïns tenien els professors i alumnes de l’Escola de Música Moderna i Jazz, que va començar a la Campsa la seva itinerància per locals sempre provisionals.

Dels grups de la Campsa n’han quedat escasses mostres sonores: alguns van editar maquetes en casset –de la de Peces in the River, Los lunes llueve, es van exhaurir les 1.000 còpies que en van fer; ara es pot escoltar a Youtube – i pocs van assolir la fita somiada de publicar un disc. Contraseña, una banda de rock clàssic i rockabilly, liderada per Javier Pérez, un músic madrileny de pas per Girona, va editar un elapé, Prefiero la noche, el 1989. Després d’una memorable maqueta, Orquídies i ortopèdies, Zitzània va trigar encara uns anys a publicar el seu únic disc, La peixera dels tòtils (Música Global, 1997). Ara continua actiu el seu cantant, Eduard Canimas, com una de les veus més personals de la cançó d’autor menys domesticable del país, i des de Triclínium Fonso Castillo no ha parat de muntar grups, entre ells Gazpacho i Hormigón. Els germans Ismael i Rubén Berengena van iniciar a Peces in the River tota una vida de dedicació absoluta a la música, en multitud de formacions, tant junts (Elisma, que acaba de publicar el seu tercer disc: Somos nosotros... los que hacemos rock) com per separat. Un dels components de Fred de Peus era Jordi Dalmau, que després d’uns quants anys de silenci, acaba de treure a la llum el seu primer disc en solitari, El viatge silenciós, amb el nom de Projecte Mau. Ara l’Espai Marfà de Santa Eugènia ha agafat el relleu de la Campsa: un espai mític –sí, mític– del rock gironí.