Ai Weiwei els retrata

El silenci que impera en la classe artística espanyola davant l’onada repressiva de l’Estat, no ja només contra el moviment republicà català sinó contra ciutadans que no combreguen amb l’establishment, és un fenomen vergonyant. A totes les patums que no es van rebel·lar a la fira Arco de Madrid per impedir, amb una protesta ferma, una acció contundent, la censura d’una obra que invocava la realitat dels presos polítics a l’actual Espanya de tics tardofranquistes, els ha deixat en evidència un dels creadors més coneguts del món, referència global per la seva defensa incondicional de la dignitat humana, el xinès Ai Weiwei. El cap de setmana passat, va difondre a les xarxes socials la trobada que havia tingut amb el “valent líder” Carles Puigdemont i va llançar un missatge molt clar: el que està passant a Catalunya “posa a prova els drets de les persones i la democràcia a Europa”. A Ai Weiwei, un home que ha patit directament les represàlies del règim del seu país, que fa anys que ha posat el seu art al servei del drama dels refugiats i que és respectat arreu, ningú no l’ha pressionat perquè doni la seva opinió de les misèries d’aquest petit racó de món. El seu gest és honest i sincer. L’activista xinès, en la llunyania, ha dit de quina part està; d’altres, tan propers al que està succeint, fan com si la cosa no anés amb ells o naveguen en aigües ambigües. Molts estan quedant ben retratats.