Fe, esperança i caritat

Assisteixo a un debat sobre el tema de moda: la crisi econòmica. És una taula rodona amb els agents socials i econòmics de Palafrugell. Els mateixos problemes que es denuncien en la roda d'aportacions, els podem trobar a qualsevol racó del país. La crisi econòmica és general i afecta tots els sectors, per bé que amb diferent gravetat.

Tothom entona el mea culpa en la part que els pertoca. Però com que es tracta de cercar solucions, a nivell local, per pal·liar la crisi se n'apunten unes quantes. És clar que no serà fàcil sortir-ne, però si caiem en el desànim serà molt pitjor. Una de les idees que apareix repetidament és que la solució li ha de posar cada u a nivell individual. I cal tenir fe en què les coses aniran millorant. L'economia és cíclica i ara, com en l'episodi bíblic, estem en època de vaques magres.

I si la fe és creure en allò que no és tangible, una altra de les virtuts que no podem endreçar en aquests moments és l'esperança en el nostre futur. Potser sí que mai més edificarem com bojos, ni podrem viure amb la llei del mínim esforç, ni les fàbriques produiran com desesperats que no poden donar a l'abast, però d'aquests accessos del passat haurem après alguna cosa que per força ens ha de fer millors.

Mentre això no arriba, hem de ser prou persones per plànyer a tots aquests treballadors que estan a l'atur, a tots aquests autònoms que han quedat sense feina a totes aquestes petites empreses que no saben com arribar a final de mes. Aquí hem de treure la tercera de les virtuts teologals: la caritat, i aplicar-la a favor del més necessitats.

Els pecats capitalistes han estat més de set i ara hem de pagar la factura entre tots, amb IVA inclòs.