I van caient...

Aquesta setmana ha estat, sens dubte, la setmana de Cristina Cifuentes. L’expresidenta madrilenya se’n va anar dimecres, amb l’empenta final d’un vídeo polèmic que denigra la seva persona quan des de feia un mes Mariano Rajoy tenia prou raons polítiques per exigir-li de forma nítida que renúncies al càrrec, sense necessitat que se l’acabés sotmetent a una humiliació. Cifuentes s’acomiada definitivament del seu anhel de figurar a la llista de possibles futurs candidats del PP a La Moncloa. Però amb el que ha succeït aquests dies no és l’única que desapareix de les travesses, l’acompanya en la caiguda la número dos del partit, María Dolores de Cospedal. La lenta agonia d’una dimissió que no arribava mai ni mai més va ser possible, en part, per l’estratègia dissenyada des de Gènova per la també ministra de Defensa. Volia que el PSOE, Podem i Cs es retratessin com el tripartit contra el PP i, de fet, en aquest temps fins i tot hi va haver ball de bastons dins l’esquerra. Però ara, bona part dels conservadors acusen Cospedal d’haver deixat podrir la situació, potenciant que la ferum atrapi tot el partit. I serà força difícil fer desaparèixer la pudor. A poc a poc, els competidors van abandonant la cursa –un altre dels vells aspirants, Alberto Ruiz-Gallardón, ha estat cridat per la justícia com a imputat– i, al ritme que van, Rajoy s’haurà quedat sense banqueta el dia que es decideixi a posar en marxa l’operació relleu.