Sense corbata

A la inauguració de l’exposició d’Antoni Llena vaig saludar un senyor que duia la corbata a la butxaca superior de l’americana. Com si fos el mocador en cascada de Lluís Companys, però era una corbata. No vaig gosar preguntar-li si era una nova tendència de la moda o és que s’havia tret la corbata del coll perquè li feia calor o per un altre motiu. Aquest senyor parlava amb Xavier Trias. L’exalcalde de Barcelona duia la corbata al seu lloc i era magnífica. Li hauria d’haver preguntat a quina botiga havia fet la provisió. Jo també duia corbata. Una d’una mica antiga. Em sembla que érem els únics encorbatats de la festa. Potser l’editor Herralde en duia? Ara no ho recordo. Potser aquell altre senyor molt gran? En qualsevol cas, molt poques corbates. La corbata, ho tinc dit, és un element de distracció. Quan no vols que et mirin la cara perquè és una cara poc presentable per efectes de l’edat o de naixement, és un recurs hipnòtic que no falla. Vaig saludar un senyor de rostre macilent, com sortit d’una operació quirúrgica. Si hagués dut corbata ara parlaria d’ell per la corbata. Alguns diuen que la corbata fa nosa, que estreny el coll, que no deixa respirar, que dificulta la deglució dels aliments. Haurien de mirar si no gasten un coll de camisa massa estret. Que diguin que fa burgès, que ja no es porta, que prefereixen exhibir els pèls del pit o les penjarelles del coll...

La líder de Ciutadans Inés Arrimadas ha estat molt criticada pel fet d’haver usat el Parlament per a una exhibició de models personals. Bé, els que hi van vestits amb texans i samarretes tampoc mostren, en la meva opinió, gaire respecte per la casa. Els de la CUP van imposar les samarretes. Tot seguit, els partits independentistes que volien pactar-hi s’hi van mimetitzar. Als de la CUP no se’ls atrapa mai. Quan els que volien els seus vots ja havien canviat l’armari, ara, en aquesta legislatura, es presenten sense samarretes. El seu cap de grup, Carles Riera, no porta mai corbata però vesteix impecable. L’antic portaveu de la CUP Antonio Baños surt per les televisions i es presenta als actes amb corbata, armilla i americana. Tarradellas, encorbatat sempre, va preguntar a Xirinachs, que vestia anorac: “Que aneu d’excursió?” Amb el jersei de coll alt d’Antoni Gutiérrez Díaz no s’hi va atrevir. Respectava massa el personatge. Els d’ERC i Junts per Catalunya semblen una colla d’excursionistes. Deu ser, també, perquè la feina els obliga a fer moltes sortides, ara a Brussel·les, ara a Berlín. Però Puigdemont els rep sempre amb corbata. Els haurà d’explicar que és per respecte institucional. Una convenció? Com tantes n’hi ha. Europa ens mira o volem que ens miri, i la corbata encara és allí un signe de seriositat.