La setmana d'en Duran

Josep Antoni Duran i Lleida ha tingut una setmana intensa, amb tot de contrastos. Fa temps que el seu partit, UDC, arrossega una malaltia crònica, aquest rum-rum de corrupció que ara desapareix, ara revifa, ara se'n va, ara torna. De moment, no s'ha practicat intervenció quirúrgica, per bé que un exconseller s'ha hagut d'asseure al banc dels acusats i hi hagut algun suïcidi en terres remotes. Fa com aquests dolors que s'agreugen amb el temps humit i plujós i s'esvaeixen en els dies secs i assolellats. UDC haurà de conviure-hi mentre visqui i pregar Déu que no augmenti. Com que tenim un mes de febrer inestable, aquests dies el mal crònic ha tornat a castigar el líder i el seu partit. Duran, però, era a la capital del regne i allà, per distreure's i no capficar-se tant en aquest malestar inguarible, s'ha permès dos dels plaers que prou es veu que el satisfan. Primer, s'ha presentat com un polític responsable, que mira enllà, envers el bé comú dels espanyols i no pas cap als interessos parcials i minúsculs de cada partit. Duran ha ofert al govern del PSOE un pacte d'estat per superar la crisi. És bonic això del pacte d'estat. Fa patxoca. És una gran expressió. Denota seny i responsabilitat, oferir un pacte d'estat. Miri, nosaltres ens sacrifiquem per l'Espanya gran, posem en segon terme els nostres interessos i els oferim un pacte d'estat. Apa! Ho ha de solucionar tot, el pacte d'estat. Si s'aconsegueix capturar la peça –que vola alta– i se signa el pacte, oli en un llum. Adéu-siau la crisi. La realitat, després, continuarà fent el seu camí, és clar, però, de moment, les paraules i el concepte de pacte d'estat i sobretot les fotografies que provocarà semblaran la mona de Pasqua. No en tenia prou amb això del pacte d'estat, que Duran, a més, ha reclamat al govern mà dura. Si això que anomenen els agents socials no es posen d'acord en la reforma laboral, que el govern agafi el BOE i, apa, reforma laboral de dret, administrada com a supositori. Això propugna el socialcristià Duran. Mentrestant, a la butxaca, el mòbil no para. A Barcelona, hi torna a haver corredisses. La malaltia crònica, ja se sap...