Mecenes

La crisi que es va originar el 2008 va deixar un paisatge erm per a la cultura. El retrocés de la inversió pública ens va fer adonar tot d’una que aquella burgesia il·lustrada que tant havíem mitificat per explicar la història d’èxit del nostre país s’havia anat perdent pel camí i que ja no hi podíem comptar per fer una tasca de suplència. La tempesta perfecta va caure quan les empreses van concentrar les seves aportacions a l’àmbit social. Entre uns i altres, la cultura va passar a ser considerada una matèria privilegiada que, en temps de vaques magres, no toca. El 2015, la creació de la Fundació Catalunya Cultura va obrir una finestra d’aire fresc. Aquesta institució està fent bona feina per implantar un nou model de mecenatge que s’adreça al conjunt de la ciutadania. I no necessàriament a les seves butxaques: hi ha moltes formes de donar suport als projectes culturals. Ens ho hem de creure perquè els temps passats no tornaran. La mirada històrica als prohoms que van adoptar un compromís tan personal amb la cultura la donarà un cicle de conferències que se celebrarà al Palau Güell, coordinat pel periodista Francesc Canosa. L’historiador de l’art Alberto Velasco l’obrirà aquest dilluns amb una classe sobre el gran promotor de les arts en època del gòtic, el comte Pere II d’Urgell. Els altres mecenes que es tractaran són Rafael Patxot, J.B. Cendrós i Francesc Cambó, del llegat dels quals encara vivim de renda.