Portada històrica

S’ha parlat molt al llarg dels anys sobre les portades dels diaris, especialment en les edicions en paper. La portada d’un rotatiu diari ha d’aconseguir intentar sintetitzar al màxim les notícies més importants del dia anterior, fins i tot intentar resumir el contingut d’un relat, en un període de temps més llarg. Al meu entendre, ha de ser extraordinàriament difícil que el director i/o el consell de redacció d’un mitjà escrit puguin trobar la portada més escaient. Doncs bé, considero que diumenge passat, 29 d’abril, El Punt Avui va aconseguir fer el cim. És a dir, fa vuit dies aquest diari que teniu a les mans va bastir, va crear –de totes totes– una portada històrica.

No hi ha dubte que en la data recent del 29/04/2018, El Punt Avui va confeccionar una primera plana del diari que amb un simple cop d’ull et relatava un resum molt condensat –que després té el seu desenvolupament periodístic de la plana 6 a la 24– d’un autèntic “bienni negre” de la història de Catalunya i de l’Estat espanyol. De fet, l’encapçalament de l’expressió: “Espanya té un problema”, però, veritablement, són dotze, va representar, representa la culminació d’un periodisme compromès, explicatiu i, alhora, molt pedagògic. Aquests dotze punts: 1/ Catalunya, 2/ La justícia, 3/ La corrupció, 4/ La llibertat d’expressió, 5/ Les infraestructures, 6/ El prestigi internacional, 7/ Els partits de l’oposició, 8/ L’acció legislativa, 9/ La casa reial, 10/ Les reivindicacions, 11/ El deute, 12/ El masclisme, són una descripció –molt ben reeixida i molt real– de la situació espanyola actual. Representen una mena de radiografia i analítica molt acurada feta a un malalt anomenat Espanya. Des del meu punt de vista, considero que aquesta portada històrica amb els dotze punts numerats, i el seu desenvolupament, l’haurien de llegir el 100% dels catalans, hauria d’esdevenir un veritable “document marc” periodístic/pedagògic i argumentatiu que s’hauria d’escampar arreu de Catalunya, Europa i el món; lògicament, perquè tot això fos efectiu, aquesta portada i el seu desenvolupament s’hauria de traduir a la gran munió de llengües que –actualment– es parlen i es llegeixen a casa nostra.

En síntesi, amb aquesta magna portada històrica es fa una pas endavant en la qualitat del periodisme català. Aquest és un gran document per a la lectura, la relectura, la reflexió i la promoció de la repolitització –sincera i digna– de la societat catalana. Ara caldria comentar-lo i fer-ne molta difusió.