Qui va retirar els diners?

Després del referèndum de l’1 d’octubre i de la fallida declaració d’independència, hi va haver fortes retirades de dipòsits de les entitats privades bancàries. El govern de l’Estat promulgà immediatament un decret que facilitava el trasllat de les seus socials de les empreses catalanes. CaixaBank i Sabadell ho van fer immediatament, seguides –pel que es diu– de dotzenes d’altres empreses i persones particulars. Al cap de pocs dies, Caixabank i el Sabadell anunciaren que havien recuperat els dipòsits perduts. La seu social de CaixaBank és ara en la que havia estat la seu social del Banc de València, i la del Sabadell, a la seu social de la Caixa d’Alacant, que va absorbir. Les noves seus es van estrenar amb motiu de les juntes d’accionistes, en uns locals i unes ciutats, que resultaven una mica grotescos. Què hi feien la vella Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a València, la seva fundació a Palma i el banc del Vallès a Alacant? Era un intent a favor de la creació dels Països Catalans?

Els afectats no han donat cap més explicació que la sortida de dipòsits que podia posar en perill les mateixes entitats. L’explicació em va resultat difícil de creure, però si ells ho deien...

A partir d’aquí, tot el que diré és hipòtesi meva, amb alguna xifra, però no concloent. Per tant, es tracta d’una suposició. Aquesta hipòtesi és que una part majoritària dels dipòsits retirats corresponien a dipòsits d’entitats públiques, que el Banc d’Espanya defineix com a “dipòsits d’administracions públiques i altres sectors residents en entitats de dipòsit”. Traduït vol dir dipòsits que depenen del govern de Rajoy, que figuren en bancs i caixes privats. Aquest fet explicaria el ràpid retorn dels dipòsits a les entitats on eren abans, però amb les seus fora d’una comunitat que té la gosadia de demanar la independència, un fet clarament inconstitucional.

En un primer moment, quan s’anuncià la retirada de dipòsits, em vaig imaginar centenars o milers d’estalviadors o d’empreses catalans, corrent als bancs respectius per a fer una transferència de fons als comptes que havien obert a Saragossa, Castelló, València o Madrid, posem per cas. Segons dades del Banc d’Espanya, a final d’any del 2017 els saldos d’aquelles entitats públiques havien baixat 31.000 milions d’euros. Cal suposar que una bona part d’aquests dipòsits eren a CaixaBank o Sabadell. En el mateix període de temps totes les altres comunitats autònomes experimenten alces, amb l’excepció de dues. Una és per una xifra mínima. L’altra, amb una xifra més important, és la de la comunitat de Madrid, que pot ser conseqüència del finançament per a la construcció de les fragates venudes a l’Aràbia Saudita o a les compres de petroli d’un altre país àrab.

És una hipòtesi, però no hi veig cap més explicació. Ja sé que el diner és poruc i que la nostra burgesia és capaç de tenir l’estelada al balcó i al mateix temps portar els diners a Fraga o a Castelló. Però no podem oblidar que l’Estat espanyol té enormes poders, que pot exercir de manera directa –el 155– o bé de manera indirecta: inspeccions tributàries, trasllat de dipòsits, etc. Els bancs tenen la pell molt prima i la seva primera obligació és mantenir-se. Agrairia que donessin una altra explicació a la meva hipòtesi.