Tenim (tenen) PP per estona

Tenim (o tenen) PP per estona. Ahir hi va tornar a haver un nou baròmetre del CIS (del Centre d’Investigacions Sociològiques), i va tornar a quedar clar. En un sondeig fet a principi del mes passat, en plena crisi política a la comunitat de Madriz, enmig de la polèmica pel famós i inexistent màster de Cristina Cifuentes, els enquestats van tornar a fer confiança al PP. Els populars (de PP, no pas de populars) es mantindrien a hores d’ara com a primera força política a l’Estat espanyol. La primera! Farcits de casos de corrupció, amb jubilats manifestant-s’hi en contra i amb un Ciudadanos disparat, el PP es manté, ni que sigui pels pèls, com a primera força política a Espanya. No es pot pas negar que és ben cert, que cada país té el que es mereix. Fa un mínim històric, sí; són els deu dies més baixos, sí; però es manté com a primera força política. Preparin-se, doncs, perquè tenim, (o tenen) PP per estona. Ho dic perquè fins ara jo era dels que pensaven que l’any vinent probablement no tindríem només eleccions municipals i europees, sinó que en tindríem al Congrés. Perquè el PNB no els aprovaria els pressupostos (sí, ja ho sé, soc un il·lús) i perquè el líder del PSOE (encara és Pedro Sánchez, no?) potser es despertaria (sí, ja ho sé, soc encara més il·lús). Però no. Res d’això passarà. I si amb tot a la contra, i amb Ciudadanos en la seva màxima esplendor, el PP continua encapçalant les enquestes, preparin-se perquè és de lògica (i Rajoy style) que no facin res de res. Si en condicions adverses el CIS els diu el que els diu, a aguantar toca perquè la perspectiva només pot ser la de millorar. O això és el que es pensen. Per això, dic, tenim (tenen) PP per estona. I si vostès es pregunten per què cada cop que dic tenim hi afegeixo un tenen entre parèntesi, és molt clar. El PP el tenen ells. Fixin-s’hi bé. El PP es manté a Espanya com a primera força política (amb una estimació de vot del 24%) quan a Catalunya fa quatre dies els populars (de PP) van obtenir al Parlament un 4,2% dels vots i quatre tristos diputats. Per això dic que el PP el tenen ells. Nosaltres, de PP, pràcticament no en tenim. En tenim molt poc. En tenim poc però el patim molt. Si més no, les seves decisions.