L’altra batalla

Quim Torra, finalment, serà president de la Generalitat gràcies als vots de JxCat i ERC i l’abstenció de la CUP. S’obre una nova etapa marcada per l’excepcionalitat –presos polítics i exiliats– que té com a objectiu recuperar l’autogovern i impulsar les polítiques socials, tenint la màxima de fer política republicana seguint el mandat de l’1-O. Tasca gens fàcil que demana unitat d’acció per afrontar els reptes que té davant seu el president i el seu futur govern. Però tot no acaba aquí. L’enèsima crida al diàleg feta des del faristol del Parlament per Quim Torra en la primera sessió del debat d’investidura és del tot benintencionada però poc realista vista la resposta que va arribar des de Madrid. De la crida inicial a la contenció feta per Rajoy a l’espera de quina seria l’actuació del futur govern, la Moncloa, en sentir el discurs, va passar automàticament a l’amenaça, avisant que estaria “molt” vigilant davant qualsevol il·legalitat o vulneració del marc constitucional. Res fa preveure, doncs, que hi hagi de facto cap voluntat, no ja d’asseure’s a parlar, sinó de rebaixar la tensió. Tot i que al PP, a curt termini, li interessi que a Catalunya hi hagi govern per tirar endavant d’una vegada els pressupostos amb el suport del PNB, a llarg termini està lliurant una batalla amb Ciutadans –formació que s’ha envalentit després que l’últim informe del CIS li dona una tendència a l’alça– per mantenir l’hegemonia de la dreta. Ambdues formacions, sabedores que l’anticatalanisme dona vots a Espanya, mantenen una pugna a veure qui és més dur, més contundent contra l’independentisme, per treure rèdit electoral quan falta un any per a les municipals i les autonòmiques. Davant d’aquest escenari, les crides al diàleg estan condemnades a quedar-se en pures declaracions retòriques, almenys adreçades a l’Estat, i res no fa pensar que no passi el mateix amb Europa, llevat que els tribunals a Alemanya, Bèlgica i Escòcia donin una sonora rebregada al Tribunal Suprem. Caldrà començar per dialogar amb els de casa, evidentment amb la CUP ara que s’ha decidit a assumir el rol d’oposició activa i no blocar la governabilitat, i també amb els comuns.