La temptació

Com que ara aquesta és la pregunta de moda, jo –i probablement vostè– també me l’he fet. Ara que a Catalunya ja tenim nou president de la Generalitat –enhorabona, Quim Torra!–, retiraran l’article 155? A banda del que puguem pensar vostè i jo, la solució de la pregunta hauria de venir de la lectura de l’acord del Consell de Ministres del dia 21 d’octubre de l’any passat, el dia que es va aprovar el que n’hem dit el 155. L’acord, d’una contundència espectacular –es facultava l’Estat a fer el que volgués a Catalunya, tal com s’ha vist–, té un apartat final batejat com a Duración y revisión de las medidas. I diu, sobre el 155: “Las medidas contenidas en este Acuerdo se mantendrán vigentes y serán de aplicación hasta la toma de posesión del nuevo gobierno de la Generalitat, resultante de la celebración de las correspondientes elecciones del Parlamento de Cataluña.” Més clar, l’aigua, hauríem de dir. Quan hi hagi govern a Catalunya –no pas president– el 155, segons l’acord del Consell de Ministres, hauria de caure automàticament. Però, volen que els ho endevini, què els passarà pel cap? Doncs discutir això. Discutiran si el que dijous o divendres nomenarà Quim Torra serà o no un nou govern efectiu. Si és cert el que es publica, quan Torra proposi a Rull, Turull i Comín (algun dia algú hauria d’explicar què passa entre Comín i ERC, o entre ERC i Comín) ser consellers, el Gobierno de la Nación (ells ho escriuen així) els considerarà legítims? Considerarà que estan facultats per prendre possessió del càrrec? O considerarà que el nou govern no ha pres possessió del tot i mantindrà el 155? Fixin-se que, després de dies i dies dient que el 155 es retiraria automàticament l’endemà mateix de tenir govern a Catalunya, ara ho matisen. El ministre Catalá deia l’altre dia que el 155 es retirarà “quan hi hagi un govern legalment constituït”, i Millo parla ara de retirar l’acord “quan el govern acati la llei i la Constitució”. Aclaparats per la contundència de Torra, i assetjats per l’espanyolisme d’Albert Rivera, el PPSOE tindrà, segur, la temptació. No dic que ho facin. Dic, simplement, que en tindran la temptació. De mantenir-lo ara o de ressuscitar-lo més endavant. I ja saben vostès el que deia Oscar Wilde: només hi ha una manera de deslliurar-se de veritat d’una temptació: caure-hi.