De reüll
El circ de l’art
El Museu Guggenheim de Bilbao ha inaugurat recentment la polèmica exposició Art i Xina després del 1989. El teatre del món, per bé que el títol més adient hauria estat El circ de l’art aquí i a la Xina Popular, que va dir aquell. La controvèrsia l’arrossega des que es va presentar a Nova York, on la pressió de les entitats que vetllen pels dret dels animals va fer que es retiressin tres peces: una d’un terrari amb rèptils que devoren insectes; una altra amb dos porcs copulant (en aquest cas és un vídeo que documenta l’acció); i encara una més amb uns gossos pitbull embogits que s’arrencarien els ulls si no fos perquè els frenen els arnesos. Aquesta tercera peça, també una filmació, és l’única que no s’exhibeix a Bilbao. Però les altres dues sí, cosa que ha provocat protestes dels animalistes. El museu basc s’ha negat a censurar-les, tot al·legant que no hi ha maltractament i que la llibertat d’expressió i de creació artística és intocable. I és i ha de ser així. Però més enllà del debat de l’ús dels animals en el món de la creació, el que veritablement neguiteja d’aquesta i de tantíssimes exposicions que honoren els artistes dominants és la deriva de l’art contemporani en una mena de reality show que s’ha carregat la dimensió poètica per denunciar el que sigui. Molts dels artistes xinesos inclosos en la mostra del Guggenheim van irrompre en el mercat abans de la crisi amb uns preus estratosfèrics. I això sí que és una obscenitat.