La justícia no és divina

Som en un moment en què parlem molt de la justícia, de la seva independència i qualitat. Certament, la injustícia i la justícia sempre han estat un factor de controvèrsia arreu del món, ja que les minories socials, els grups més desafavorits i indefensos s’han sentit històricament maltractats per les instàncies judicials, fet que sol accentuar i generar més problemes a llarg termini. Com diu una frase mítica: “Sense justícia no hi haurà pau”, així que la matèria de la justícia és un assumpte de màxima importància i rellevància mediàtica, que pot afavorir el camí de les solucions o tot al contrari, generar més problemes i tensió social.

Ara, davant dels nombrosos casos que són tema central d’actualitat (els judicis a independentistes catalans i el cas de La Manada en són el paradigma), les notícies principals dels mitjans i el comentari diari de les xarxes socials en van plens, sentim cada dos per tres una frase recurrent, una precensura: “S’han de respectar les resolucions judicials”. ¿Què vol dir exactament? ¿S’han de respectar de forma acrítica? Sembla que es vulgui posar de moda la impossibilitat de criticar, valorar, tot aplaudint o repudiant una sentència judicial. ¿No ho podem debatre, no podem discutir-ho? Fins al dia d’avui, la justícia està feta per humans i pels humans –l’experiència ens demostra que som imperfectes–, així que la justícia és impossible que sigui precisa, impol·luta i equànime. No, la justícia ni ha estat, ni és, ni serà justa al 100%, mentre els humans en prenguem les decisions. No, no són designis divins les deliberacions d’un jutge, sinó decisions que prenen persones altament preparades, però amb marge d’error. ¿O no és ja injust d’entrada que hi hagi gent que pugui pagar millors advocats que d’altres? ¿O no és injust que segons qui pugui moure segons quins fils per afavorir segons quins imputats? I amb l’objectiu que la justícia sigui justa, ¿com es pot gestionar que un mateix fet sigui valorat de forma molt dispar segons el país que ho tracti? ¿Com ho fem per respectar per igual decisions oposades? ¿És un país més just que un altre? Davant d’aquest cas, ¿els que demanen un respecte acrític només ho són quan el vent els va a favor?

No cal ser ingenus: la justícia com qualsevol altra activitat feta per persones és, per naturalesa, imperfecta, així que val més vigilar, criticar i, si cal, celebrar les decisions judicials, però el més estèril, el més inversemblant és no poder opinar sobre aquestes. Per tant, és raonable i saludable qüestionar-se l’estat de la justícia per evitar –tant com sigui possible– que sigui injusta. Si la volem de qualitat, la millor manera d’enfortir-la és des d’una crítica convençuda i no des d’un ús acrític i servil, que sol amagar un interès partidista per defensar l’statu quo.