Benvolgut Urkullu

Vaig seguir amb atenció, benvolgut lehendakari Iñigo Urkullu, les declaracions que vas fer en el moment que el Consell de Ministres aprovava, el mes d’octubre de l’any passat, l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i destituïa tot el govern en pes. “Aquesta és una mesura desproporcionada, extrema i que dinamita ponts”, vas arribar a dir. I he sentit, al llarg d’aquests darrers mesos, unes quantes declaracions de membres del PNB deixant clar que si el govern espanyol mantenia la intervenció de l’autogovern amb l’aplicació del 155, el teu partit no donaria suport als pressupostos de Mariano Rajoy. I diuen, benvolgut lehendakari, que a hores d’ara els diputats del PNB al Congrés encara no tenen clar què faran aquesta tarda, que és el dia que el govern espanyol necessita els vostres vots per tirar endavant els pressupostos. “Ho decidirem en l’últim minut”, deia ahir el PNB. I ara tothom fa càbales sobre què pot passar si no hi doneu suport, sobre la debilitat que això representaria per a Rajoy. A mi, apreciat Urkullu, ja m’estaria bé, que bloquegéssiu els pressupostos de Rajoy mentre aquest mantingui el 155. Però em preocupa molt més el que està passant de fons. I és que em temo que els vostres dubtes per aprovar els pressupostos de Rajoy són més aviat estètics, del moment en què es produeix aquesta votació. I el que us hauria de preocupar, independentment dels pressupostos, és el que està passant a Catalunya. El nivell de repressió que hi ha. Rajoy, Sánchez i Cs han deixat clar que a partir d’ara a Espanya es pot intervenir una comunitat autònoma (en el seu llenguatge) pel simple fet que es consideri díscola; poden destituir un govern autonòmic (en el seu llenguatge), poden cessar desenes de càrrecs i poden torpedinar-ho tot. I això, lehendakari, us hauria de preocupar molt més que els pressupostos; de si us faran més vies d’AVE, de si a canvi dels vostres vots hi haurà inversions per valor de 3.380 milions o de si us permetran fer més noves promocions a l’Ertzaintza. El que està passant a Catalunya, benvolgut Urkullu, és molt greu, molt. I em fa l’efecte que mireu cap a un altre costat quan hauríeu d’estar molt preocupats. Molt. Perquè un dia, estimat Urkullu, vostè pot ser Torra i no podrà ni nomenar el seu govern. És una qüestió d’ètica, lehendakari, i no d’estètica.