Opinió

Keep calm

Nou periodisme

L’objectivitat és tractar els fets, independentment de les reflexions, sentiments i prejudicis de l’observador

La setmana passada es va morir Tom Wolfe. Wolfe era el penúltim representant d’aquell moviment en què també havien militat Truman Capote i Norman Mailer que es feia dir nou periodisme. Una manera d’explicar les notícies que consistia a escriure amb els recursos de composició i estil propis de la novel·la, buscar nous angles i mirar allà on no mirava ningú. L’obsessió del col·lectiu era explicar la història per convertir-la en Història. I fer-ho sense perdre l’ull crític. Amb voluntat de revisar, reprovar, analitzar, jutjar uns fets. Per tant, oferir un relat totalment subjectiu, despullat de tota objectivitat, entenent que aquell era un exercici en el qual expressaven la seva opinió raonada sobre uns fets i en jutjaven el valor, les qualitats i els defectes. I davant d’aquesta manera d’explicar la realitat i, per tant, d’oferir un relat dels fets als lectors, oients o espectadors, no m’he pogut estar de pensar en com s’expliquen els fets que vivim cada dia en els mitjans d’avui i la crisi de confiança que hi ha cap a aquest sector, el de la informació, que hauria de ser cabdal per a una societat com la nostra. I crec que el problema té més aviat a veure amb l’honestedat, la decència i la dignitat. I no pas amb l’objectivitat. Segons Umberto Eco, l’objectivitat periodística és un mite. Recordem que l’objectivitat és aquella qualitat que es caracteritza per tractar els esdeveniments, els fets, independentment de les reflexions, dels sentiments, dels prejudicis de l’observador. Allò que diríem tractar-los, explicar-los, tal com són. I no com voldríem que fossin. Però cadascú, cada subjecte, ho fa des de la seva talaia, des del seu punt de vista, condicionat per un pensament, una ideologia, una creença. Estic d’acord amb Eco quan diu que el periodista no té el deure de ser objectiu, perquè és impossible, sinó el d’oferir un testimoni fent explícit allò que pensa. Ha d’advertir el lector/oient/espectador que allò que diu no és la veritat, sinó la seva veritat, que és una entre d’altres possibles. Això seria nou periodisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia