Mala lluna

Hi va haver una època que situo entre els anys vuitanta i noranta del segle passat que va fer l’efecte que el món democràtic occidental havia entrat en una etapa correcta d’efectes perpetus: els mandataris eren gent raonable que semblava que tenien un diagnòstic encertat per endreçar els països que s’havien trobat. Hi havia líders que es feien escoltar i produïen pensament i ideologia als Estats Units, a Alemanya, a França, a Itàlia, a Rússia, a Txecoslovàquia, a Polònia, a Espanya... A Catalunya van ser els anys dels Jocs Olímpics. No em facin ser més precís. Si ara correguéssim a consultar l’hemeroteca trobaríem de tot, per exemple la guerra dels Balcans, però vostès ja m’entenen. Era quan jo anava a Brussel·les o a Estrasburg per motius de feina periodística i em deien: “La Unió Europea és la història d’un èxit.” L’última vegada que hi vaig anar l’eslògan havia canviat: “Pitjor seria si no existís.” Vaig tornar a casa deprimit. Abans hi tornava pensant que deixàvem als fills un món millor.

Un dia, fa molts anys, un amic que viu en un poble petit de la comarca em descrivia el seu ajuntament així: “Tot hi és desplaçat, el regidor del PSUC sembla del PSC, el del PSC –que era l’alcalde–, de Convergència; el de Convergència, del PP, i el del PP, d’extrema dreta.” Llavors encara no hi havia Ciutadans per situar aquest últim correctament. El qual, per cert, ens va venir a trencar el vidre exterior de la redacció del diari amb una barra de ferro un dia que vam publicar una notícia que no li va ser satisfactòria. Els analistes mundials no ho saben, però aquell poblet va ser el precursor de la situació actual, a escala domèstica i planetària. Tothom sembla mogut i que no ocupi el lloc que li correspon. Parlo de política però també podria referir-me a la justícia, al periodisme energumen i exhibicionista. a alguns amics... Els amics, també troben que jo estic desenfocat? La manca de models exemplars ho impregna tot.

A què s’ha d’atribuir aquest desplaçament a la dreta intolerant, al desordre, a la democràcia escarida? A què, la ximpleria encomanadissa representada per l’actual president dels Estats Units? Quan treballava al diari teníem observat que cada dos o tres mesos s’acumulaven a la redacció tots els tocats del bolet de la ciutat portant “notícies”. A Maigret també li passava: periòdicament li anaven a comissaria els parisencs extraviats per anunciar-li crims inexistents. Ho atribuïa a la lluna. Nosaltres, al diari, també. Ens trobem en un període de mala influència astral? Perdonin que recorri a la superstició però és que els elements racionals d’anàlisi de què disposo no m’ho expliquen tot. En qualsevol cas, apel·lo a l’astre nocturn per dir que ens fan estar a tots de molt mala lluna.