Per massa! Per massa!

Quan l’any 1955 vaig aterrar a Girona amb l’encàrrec empresarial de Cobega de crear i organitzar una empresa de fabricació i distribució de refrescs, per abastir de Coca-Cola el Maresme, el Vallès Oriental i Girona, en un període curt d’un any i mig a dos, com a molt, no tenia res de fàcil però he de dir que res m’espantava. A l’Escuela de Altos Estudios Mercantiles, on em vaig titular Intendente Mercantil, m’havien augurat un futur d’èxits. Casat i amb una filleta, vaig escollir la ciutat de Girona per instal·lar-m’hi i iniciar la meva tasca empresarial.

Els dissabtes a la nit o els diumenges a la tarda, a l’Hogar del Productor, de la CNS, a la Gran Via, passava unes hores jugant al billar de competició. Vaig sortir de Barcelona amb el títol de sotscampió de Catalunya de billar a tres bandes. He de dir que havia de jugar sol: no tenia rival. Una nit, un espectador em va dir: “He observat com juga i m’atreveixo a disputar-li una partida.” Es tractava del sastre Josep Pujol. Solter, castís, xerraire, bon vivant, bon jugador, tot i que no podia guanyar-me. A la primera partida vaig descobrir el seu joc. Si feia carambola, es girava rient. “Molt bé, Machaco”, feia jo. Tothom l’anomenava així. Era el nom d’un admirat torero. I hi havia un però. Si no feia la carambola i la bola passava per la vora, cridava: “Per massa, per massa!” i l’apuntava com a feta.

Els lectors es deuen preguntar a què ve tota aquesta llarga història. Han passat molts, molts anys sense sentir l’expressió que m’ha recordat temps –ai de mi!– gairebé oblidats. He llegit que l’alcaldessa ha dit que a l’Exposició de Flors hi ha greus problemes de visita per massa. Jo entenc que deu voler dir que ha anat en augment l’acumulació de visitants en dies i hores puntuals, especialment els dos caps de setmana, la inexistència de recorreguts recomanats i marcats, la ignorància de moltes guies dels autocars i els gironins de Girona i demarcació que, tossuts, la visiten els dies i hores problemàtics. Amb un comunicat amable a les empreses catalanes d’autocars de lloguer i a les agències de viatges amb òmnibus, no cal esperar grans coses de moment, però si veien que els viatgers tornaven de Girona amb millor impressió que ara, en què veuen la catedral, les cues dels Banys Àrabs i Sarraïnes, naveguen –no pas caminen– per la Força i alguns carrers de la ciutat, l’opinió de la visita seria diferent. Gairebé tots els que venen en grup, no tornaran. Alcaldessa: s’ha assolit un gran resultat gairebé únic a Europa Central i Occidental. Rebaixar promoció o altres estímuls per reduir les acumulacions dels caps de setmana, podria desequilibrar l’afluència no repetitiva, catalana, espanyola i europea. Pensi també en el treball obscur i mai reconegut dels que durant prop de mig segle hem deixat suors, diners i il·lusions per l’exposició que contemplem embadalits. Alcaldessa: faci tal com amb el billar en Machaco: ell deia “Per massa, per massa!”, i se l’apuntava!