Opinió

Full de ruta

Demà pots ser tu

A Espanya uns quants estan redefinint el país, l’estat de dret i la democràcia

Circula ja per tot el món conegut una ordre de detenció i entrega emesa des d’Espanya per l’Audiencia Nacional. L’ordre demana a les policies de tot el món conegut que detinguin, tanquin i extradeixin a l’Estat espanyol un individu, un fugitiu, un delinqüent, un tipus que té una condemna de tres anys i mig de presó confirmada pel Tribunal Suprem d’Espanya i que ha de ser apartat urgentment de la circulació. Des d’ahir, les policies de tot el món tenen la seva cara al costat de la d’altres criminals reclamats per la justícia; assassins, terroristes, violadors, traficants de drogues o de persones, mafiosos, proxenetes, lladres... I per què? Doncs per cantar, o més ben dit, per rapejar, que deu ser un agreujant; per escriure lletres de cançons, per expressar la protesta política o el desig de canvi social amb paraules incòmodes, provocadores, agressives, reprovables o impresentables. Paraules, lletres i cançons. Si la tal ordre vingués de la Rússia de Putin, francament, no ens estranyaria gaire. Tampoc si vingués de la Turquia d’Erdogan, ni de la Veneçuela de Maduro o de l’Iran dels aiatol·làs o de la Xina comunista o de qualsevol règim autocràtic o dictatorial. Però resulta que ve d’Espanya, sobre el paper un estat democràtic, social i de dret, amb una constitució que diu protegir els drets dels ciutadans i la llibertat d’expressió. I no és un error puntual, no s’ho pensin pas, és un corrent de fons. A Espanya uns quants estan redefinint el país, la societat, l’estat de dret i la democràcia a cop de reinterpretacions d’allò que la Constitució admet, de relectures d’allò que la llei tolera, de reescriptures d’allò que el codi penal castiga i a cop de sentències cada cop més inquisitorials, que van fent més i més petit el marc de llibertat, i que després es tradueixen en ordres de detenció interplanetàries. Però el pitjor no és això, que és tan antic com el despotisme. El pitjor és que els ciutadans espanyols, que són desenes de milions, ho permetin. Que, distrets, resignats o enganyats, deixin que uns quants els prenguin la llibertat, els retallin els drets bàsics, els diguin el que està bé o malament i els ho imposin. Avui és un cantant, però abans hi ha hagut escriptors, artistes, periodistes, titellaires, pallassos, polítics... I demà pots ser tu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.