Convivència

Ciutadans fa tot el que pot i més perquè s’instal·li el seu relat d’una societat trencada i crispada. Tot s’hi val per trencar la convivència que tant asseguren defensar. El xou muntat divendres al Parlament pel portaveu del partit, retirant i llançant per terra un dels llaços grocs col·locats en un dels escons reservats al govern, avala els atacs violents contra els símbols sobiranistes, com ara el registrat fa una setmana a la platja de Canet, protagonitzats precisament per simpatitzants i regidors de la formació taronja. El gest intolerant de Carrizosa no només avala les actituds violentes, també hi incita. Només cal veure les perles que va dedicar un veí de Mataró als membres del CDR que, esquivant els controls de l’alcalde d’aquesta ciutat, van col·locar creus grogues a la platja.

Tot això passa després que el delegat del govern espanyol, en un gest propi d’altres èpoques, s’adrecés als alcaldes del país per recordar-los que la seva obligació és fer respectar la neutralitat a l’espai públic per no trencar la convivència. No, senyor Millo, no. El deure dels alcaldes, i també el seu, ha de ser garantir, per damunt de tot, el dret a la llibertat d’expressió dels ciutadans a l’espai públic. Sigui quina sigui la seva ideologia. Són els que actuen amb violència, els que trenquen la convivència.

L’espai públic és de tots i cal respectar el pluralisme ideològic. Els llaços grocs, les creus grogues, les pancartes, no són un acte violent, ni una provocació ni un símbol partidista. Són senzillament símbols pacífics, cívics i populars de protesta davant la pressió judicial que ha portat a la presó i a l’exili els nostres representats polítics, símbols protegits pel dret a la llibertat d’expressió. Qui trenca la convivència no són aquests símbols, sinó aquells que fan ús de la violència per impedir el dret a la llibertat d’expressió. I aquells que, irresponsablement, l’abonen des dels seus escons, fent-se còmplices d’aquestes conductes intolerants.