Opinió

francesc cabana

Quadern d’economia

Clar i català

Ja em per­me­tran que, per un dia, deixi de cos­tat els meus conei­xe­ments econòmics i tre­gui la pols a un diploma de la Facul­tat de Dret de Bar­ce­lona. Cata­lu­nya està immersa en un seguit de dis­cus­si­ons, que tenen el dret com a base, sigui espa­nyol, ale­many o belga.

Un dels prin­ci­pis gene­rals del dret és que les nor­mes que el regei­xin siguin clares. Un “cor­pus” legis­la­tiu enre­ves­sat és inac­cep­ta­ble. I aquesta clare­dat s’exi­geix espe­ci­al­ment en el dret penal, ja que són les per­so­nes les que rebran el pes de la llei.

Una pri­mera dis­tinció, aquí i a Sin­ga­pur, és la dels delic­tes i les fal­tes. Els pri­mers poden merèixer presó, men­tre que amb les fal­tes entrem en el ter­reny de les san­ci­ons econòmiques o d’aquest estil, però mai la presó. Encara recordo l’exem­ple que ens posà el catedràtic de dret penal a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Si un noi, proveït d’unes tiso­res, talla la trena de la noia que esti­mava i la deixa plan­tada, s’ha de qua­li­fi­car aquest fet com un delicte o una falta? És una falta, que mereix un càstig, però no la presó. La noia pas­sarà ver­go­nya i haurà d’espe­rar uns mesos a poder lluir la trena que tenia, però el dany és rever­si­ble.

Al marge de la qua­li­fi­cació del delicte i de les seves cir­cumstàncies, que merei­xen una juris­prudència –casos simi­lars resolts per altres tri­bu­nals–, el fet cen­tral inves­ti­gat ha de ser clar. I la clare­dat vol dir que la gent sense conei­xe­ments jurídics, també qua­li­fica dura­ment aquell fet. Aquí i a Sin­ga­pur. Si a més de tallar-li la trena, el noi dona una pallissa a la noia, entrem ja en el món dels delic­tes i d’una més que pos­si­ble pena de presó.

El con­cepte bàsic que els tri­bu­nals espa­nyols, ale­manys i bel­gues, estan estu­di­ant aquests dies és el de violència. Segons el Dic­ci­o­nari de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, violència és abús de força o fer quel­com a la força. Ningú va veure que els polítics o diri­gents empre­so­nats de grups uti­lit­zes­sin la força per acon­se­guir el que volien. La seva pre­o­cu­pació era pre­ci­sa­ment fre­nar l’ímpetu d’una gent empre­nyada d’allò més. Si alguna cosa van fer els pre­sos polítics va ser impe­dir la violència. Els hau­ria resul­tat molt fàcil atiar els mani­fes­tants i pro­vo­car la violència, però la van atu­rar. Pujar dalt d’un cotxe no és violència, de la mateixa manera que tallar una auto­pista no és ter­ro­risme, sinó un fet que pro­vo­carà mal­de­caps i pro­ble­mes als per­ju­di­cats, però no hi ha ter­ror.

Els con­duc­tors no es van ama­gar ater­rits sota del cotxe. Tot al con­trari. Van sor­tir del cotxe i es dedi­ca­ren a recor­dar les carac­terísti­ques més nega­ti­ves de les famílies dels qui no els dei­xa­ven seguir.

El pri­mer d’octu­bre l’única violència que es va veure aquí, i que han vist a Brus­sel·les i a Sch­leswig-Hols­tein, va ser la de la Policía Naci­o­nal i de la Guàrdia Civil, ben equi­pats, enfron­tats a cen­te­nar de per­so­nes de tots els gèneres i de totes les edats, que ana­ven en mànigues de camisa o amb un jer­sei d’estar per casa. La des­pesa econòmica de l’Estat, amb els milers d’homes de les for­ces arma­des des­plaçats a Cata­lu­nya en el seu intent d’atu­rar una votació amb urnes, pape­re­tes, i cens, va ser molt supe­rior a la des­pesa que exigí el referèndum.

La mala­gua­nyada Muriel Casals, bona amiga, par­lava de la revo­lució dels som­riu­res. Es pot som­riure amb violència? Pot­ser hauríem de revi­sar el dic­ci­o­nari de la mateixa manera que el govern espa­nyol vol revi­sar el con­cepte de rebel·lió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia