Ramadà i escola (laica?)

Al gra. Vegin què diu el document Alimentació saludable en l’etapa escolar. Edició 2017 publicat per la Generalitat de Catalunya (Agència de Salut Pública): “[...] És recomanable esmorzar a casa abans d’anar a l’escola, ja que es ve d’un llarg període de dejú. Si es descuida la importància d’aquest primer àpat és per desconeixement o de vegades per manca de temps. Un dels beneficis principals que s’atribueixen a aquesta ingesta és que contribueix a la distribució adequada de l’energia [...]” Bla, bla, bla. Durant aquest mes de maig hi ha mestres que han vist més d’un nen caminant desesmat pel pati i a classe. És que feien el ramadà, saben? És la seva manera de fer-se els homenets, i el cas és que els seus pares ho aplaudeixen. És a dir: les autoritats educatives es passen per l’arc de triomf les recomanacions que elles mateixes promouen i deixen que es perpetri un atemptat contra la salut dels infants en nom d’una creença. On són els assistents socials? On, els directors i els tutors responsables del centre i de cada classe? Que sàpiguen que aquesta barbaritat podria anar a més i no a menys. És el que passa a Tunísia, un país musulmà que sempre havia estat tolerant amb les pràctiques religioses, que té una constitució respectuosa amb la llibertat de consciència individual i que actualment està caient en mans dels fanàtics islamites. Aquest any el Ministeri de l’Interior ja ha obligat a tancar cafès de la capital i corren vídeos de la policia del barri burgès d’Ennasr entrant-hi, pegant i expulsant-ne els ciutadans que no compleixen amb el dejuni. De cop i volta, encara que no siguin creients, molts tunisians es veuen forçats a amagar-se per beure un glop d’aigua, fer un mos o fumar una cigarreta durant el dia. Ja no els dic res de l’alcohol... I doncs, què ha canviat? La correlació de forces, vet-ho aquí. De mica en mica, els fanàtics van ocupant el carrer i els càrrecs polítics locals i estatals. Volen un altre cas? La setmana passada a la localitat algeriana de Draria, prop d’Alger (no pas de Riad, Doha o Kabul), dos ciutadans van matar un tercer per haver gosat beure una tassa de te durant el dejuni. Sí, sí, l’islam és pau i amor, però el cas és que allà on es fa fort, imposa el seu dogma. En fi, vagin, vagin a escalfar la llet del nano. I acompanyin l’àpat amb elements farinacis i alguna fruita. És el que aconsella la Generalitat perquè creixi en salut i rendeixi en els estudis.