Les comissions d'investigació

Els par­la­ments són rics i tenen sen­tit d'exis­tir quan s'acos­ten a la ciu­ta­da­nia. Amb la crisi han fet tard, perquè tot just s'han posat les piles a Madrid la set­mana pas­sada i dime­cres a Cata­lu­nya, en for­mat monogràfic. Mal­grat tot, són debats que si no exis­tis­sin s'hau­rien d'inven­tar, perquè ara mateix l'atur i el tarannà de l'eco­no­mia són els prin­ci­pals pro­ble­mes que tenim. Encara que no s'espe­rin resul­tats par­la­men­ta­ris d'avui per demà, és bo que des del Par­la­ment es bus­quin solu­ci­ons.

Més dubtós i més dis­cu­ti­ble és esbri­nar per què ser­vei­xen les comis­si­ons d'inves­ti­gació en un Par­la­ment i més quan hi hagut vícti­mes, com és el cas de l'incendi del juliol de l'any pas­sat a Horta de Sant Joan. Un fet luctuós que també s'està inves­ti­gant als jut­jats de Gan­desa i que cal ima­gi­nar que en cas d'haver-hi cul­pa­bles, siguin tècnics o polítics, seran con­dem­nats.

L'experiència par­la­mentària demos­tra que la majo­ria de comis­si­ons d'inves­ti­gació no han ser­vit per a res. La del GAL, la de la Guàrdia Civil en el cas Roldán i els fons reser­vats, la que s'inves­ti­gava perquè es venia lli sub­ven­ci­o­nat a preu d'or per al finançament irre­gu­lar del PP, la del Car­mel i tan­tes altres comis­si­ons que no han ser­vit per a res més que per fer soroll polític, perquè la justícia hi anat per davant o el fet inves­ti­gat ha cai­gut pel seu propi pes. De vega­des el soroll és salu­da­ble perquè l'opo­sició sigui escol­tada.

Volem saber la veri­tat? Doncs és clar que sí. Què va pas­sar? Perquè van morir cinc per­so­nes, en aquell maleït incendi. Cal saber-ho i acla­rir-ho, i per això hi ha els jut­jats i també els par­la­ments. Però, en cas de no haver-hi con­clu­si­ons fia­bles, tot ple­gat perd cre­di­bi­li­tat, i heus aquí que a hores d'ara es des­co­neix el resul­tat de la comissió d'inves­ti­gació dels incen­dis del Par­la­ment. Pel que s'ha vist fins ara serà difícil saber tota la veri­tat d'uns fets que de segur també van ser fruit de la mala sort.

Els tècnics dels bom­bers del GRAF han esbron­cat els polítics per haver fil­trat infor­mació i perquè cre­uen que dub­ten de la seva tasca. Ningú no ho va dir, però de les seves parau­les es podia des­pen­dre: «Polítics, quan hi hagi foc vagin vostès a apa­gar-lo.» Ara mateix estan força més units els bom­bers, els agents rurals i tots els que van inter­ve­nir en l'incendi que no pas la classe política. L'opo­sició vol­dria escol­tar que els con­se­llers Saura i Bal­ta­sar són els cul­pa­bles i els par­tits que donen suport al govern, que tot va fun­ci­o­nar com una seda... Ni una cosa ni l'altra, i l'entre­mig és difícil d'acla­rir en una comissió par­la­mentària, i més en època elec­to­ral.