Adoctrinar

En els darrers temps hem hagut d’assistir a tot un espectacle perfectament planificat per desprestigiar l’escola catalana. Ara, traspassant molt irresponsablement tots els límits, donat que apunten a la línia de flotació de la convivència escolar i, per extensió, de la pròpia societat catalana tot posant en el centre de la polèmica l’actuació del professorat en acusar-lo d’adoctrinador.

Aquesta acusació pretén sostenir-se en indicis on s’afirma que en la jornada del 2 d’octubre, en determinats centres, alguns professors van convidar els seus alumnes a debatre o manifestar-se en algun acte concret en relació amb els fets succeïts l’1-O a Catalunya. La repressió soferta a mans de la Guàrdia Civil i la policia estatal per la gent que volia exercir el seu dret a votar va tenir un ressò social i mediàtic tan enorme, sobretot per la difusió d’imatges de les càrregues policials en les xarxes socials, que era del tot comprensible i pedagògic (sí, sí, pedagògic) que aquest esdeveniment entrés a les aules i als patis dels centres escolars quan, a més, molts d’ells foren els escenaris de la brutalitat esdevinguda el dia anterior.

Qualsevol enfocament pedagògic que persegueixi la formació integral de les persones, no solament no ha d’obviar allò que impacta a l’entorn social, familiar i personal dels alumnes, sinó que cal que ho aprofiti per treballar l’assumpció dels valors que són propis dels projectes educatius dels centres i on l’anàlisi de l’entorn, el debat social, les manifestacions vitals que succeeixen en aquest entorn esdevenen eixos prioritaris de l’acció educativa. El currículum escolar no ha de ser entès mai com un artefacte planificat d’antuvi i impermeable als esdeveniments contextuals. La vida, expressada en totes les seves manifestacions, i situada en un temps i espai concrets, ha de poder inserir-se en les propostes curriculars impregnant-les del necessari debat social, ètic i també polític (pedagogia i política tenen connexions òbvies). Què hi ha de més vital que els esdeveniments que afecten profundament la quotidianitat dels nois i noies, les seves famílies, els seus veïns i els seus compatriotes?

Per això molts mestres i professors a Catalunya el 2 d’octubre de 2017, atenent la gran lliçó que bona part de la població va oferir per a la història d’aquest país aquell dia, van decidir que a l’escola se n’havia de parlar i que era impossible que aquell esdeveniment no afectés la vida dels centres. Allò veritablement extemporani, antipedagògic i autènticament manipulador i adoctrinador, hauria estat el silenci, la negació, el blindatge a la vida i al cor del cos social. Si us plau, no posem en dubte la professionalitat i la dignitat dels nostres educadors!