A la tres
La factura
Mariano Rajoy no va assistir a la sessió de tarda de la moció d’investidura. El PP, que ja s’ho veia a venir, va confirmar després de dinar el pitjor dels seus temors: el PNB, que feia tot just una setmana li allargava la mà per aprovar el pressupost fent-li pensar que tenia prou aire per acabar la legislatura, aquest cop no el salvaria. Els nacionalistes bascos anunciaven el suport a la moció de censura impulsada pel socialista Pedro Sánchez. L’aritmètica dels populars s’esquerdava. Els números no quadraven. “En democràcia un dirigent polític se’n va quan ho diuen els electors o quan ho diu la cambra”, havia sentenciat el president espanyol. Si tot segueix el fil del previst, el Congrés dels Diputats li dirà avui adeu. I finalitzarà així l’etapa Rajoy.
La sentència de la primera etapa de la trama Gürtel ha fet caure el que és des del 2011 cap de l’executiu estatal. No n’hi ha per a menys. Rajoy hauria d’haver plegat immediatament després que es fes pública. Quan l’Audiencia Nacional va constatar l’existència d’una caixa B en el partit com a mínim des del 1989. Quan va certificar que els populars participaven d’un entramat de “corrupció institucional”. Quan va posar en dubte, per poc “creïble”, el testimoni davant del jutge dels dirigents del PP –entre ells el de Rajoy– al·legant que desconeixien el finançament irregular. Era el moment del pas enrere. Però en una Espanya on la dimissió és una pràctica poc habitual, el president espanyol es va atrinxerar a La Moncloa. L’immobilisme, estratègia que tants rèdits li ha proporcionat, aquest cop sembla que no ha funcionat.
Rajoy no plega, en tot cas, el faran plegar. El seu relleu heretarà la desastrosa gestió del PP amb Catalunya, que a hores d’ara manté polítics i líders socials a la presó i d’altres a l’exili. Hi ha dubtes que un govern espanyol amb Pedro Sánchez, col·laborador en l’aplicació del 155, sigui millor. El que sembla evident és que una sentència tan greu com la del cas Gürtel havia de comportar conseqüències. Ni que sigui per higiene democràtica. La corrupció ha de passar factura.