Fins on arriba la corrupció?

He estat uns pocs dies a Nàpols coincidint amb la moció de censura contra Mariano Rajoy i he tornat just quan Pedro Sánchez era investit com a nou president del govern espanyol. Tot i que ara viatgem sempre (i massa) connectats, estant a fora se m’ha fet estrany: és cert que la sentència sobre el cas Gürtel ha sigut determinant per a la caiguda de Rajoy, però, havent-hi tants indicis de la corrupció del PP, no se li podia haver donat abans el foglio de via? Quins interessos o especulacions polítiques han retardat aquest acomiadament?

El cas és que aquests últims dies, passejant pels carrers caòtics d’una ciutat fascinant que deu ser de les poques que resten a Europa on la vida urbana no està del tot homogeneïtzada o globalitzada, pensava en allò que Roberto Saviano, fent-ho tan bé que ha de viure amagat per evitar que el matin, ha explicat a Gomorra sobre la Camorra: està estesa a tota la societat, de manera que ni s’hi veu perquè és a tot arreu. Durant temps hi havia la idea que la màfia (a Nàpols, la Camorra) era una organització amb una estructura paral·lela, o potser subterrània, a la de l’estat. Fins que la justícia italiana va ser capaç d’afrontar una evidència: la Democràcia Cristiana de Giulio Andreotti no només havia sobreviscut llargament implantant-se com un partit estat, sinó en complicitat amb la màfia (almenys la siciliana). L’evidència de tal corrupció va comportar la desaparició de la DC, però no pas la de la màfia.

Aclaparada per la bellesa de Nàpols i a la vegada esquivant la brutícia dels seus carrers, pensava en aquestes coses, entre d’altres. En tornar, he sentit el discurs al Congrés de Joan Tardà recordant-ne un altre de memorable al qual li poso el títol de Caza menor y caza mayor: s’hi refereix al fet que una cosa són els corromputs (caça menor) i una altra, encara pitjor, són els corruptors (caça major). Abans de fer memòria dels perquès de la confrontació de Catalunya amb el govern del PP i les estructures de l’Estat espanyol, Tardà va denunciar novament l’oligarquia dels corruptes i dels corruptors. El PP ha estat condemnat com una organització corrupta amb l’objectiu de mantenir-se en el poder, però restaran impunes les empreses i corporacions corruptores pel seu benefici? Fins a quin punt la corrupció s’ha estès en la societat espanyola en la mesura que se l’ha consentit com una cosa normal i que molts ciutadans han votat els corruptes potser fins creient que rebrien les engrunes de la corrupció?