De reüll
Obligats a persistir
Una barreja d’emotivitat, institucionalitat i recuperació de la dignitat. Així va ser la presa de possessió dels nous consellers del govern català. Un acte que servia també per fulminar directament molts mesos d’ignominiós control de la Generalitat des de Madrid. Gairebé al mateix temps, el socialista Pedro Sánchez prometia el càrrec de president espanyol. Dos actes en paral·lel però que, en poc temps, es poden bifurcar cap a extrems totalment oposats. O potser no. Qui ho sap? Algun de vostès donaven per fet a principis de la setmana passada que Mariano Rajoy seria desbancat del govern espanyol? Tenim poca esperança, molt poca, en l’oferta de diàleg de Sánchez. Però seria també un gran error no acceptar-la si finalment es produeix. A Catalunya, ens hem especialitzat a viure girs inesperats en la política. Anem de dia històric en dia històric. A Espanya no hi estan tan avesats, però que es comencin a entrenar perquè acaben de pujar a la muntanya russa.
Des d’aquí, des del nostre país, ara ja amb la maquinària del govern en marxa, estem obligats a persistir, a recordar cada dia que tenim presos polítics i exiliats, a executar el mandat del 21-D de caminar cap a la República i no cap a l’autonomisme, a exigir-nos que ja no es poden fer més cessions –ja en portem massa– i a tenir clar que hem de ser intel·ligents, però no covards. Amb diàleg però amb convenciment.