Dividits, sí, i què?

Una de les mentides més barroeres atribuïdes al procés és que ha dividit la societat catalana. Fals. Els catalans i les catalanes ja estàvem dividits molt abans que fóssim convocats a un referèndum per la independència. De fet ho hem estat sempre, de dividits. Dividits entre monàrquics i republicans, entre catalanistes i espanyolistes, entre ciutadans de dretes i ciutadans d’esquerres. Ni tan sols és dolent estar dividit. Al revés, de la divisió en deriva la diversitat i això sempre enriqueix les societats. No és la divisió, doncs, allò que ha de preocupar-nos, sinó la confrontació, aquest combustible amb què partits com ara Ciutadans omplen el dipòsit per arribar a les pròximes eleccions. Els catalans, i també els espanyols, hem viscut sempre dividits i és normal que ho estiguem encara més d’ençà que vam recuperar el dret a vot, perquè la democràcia és tot el contrari a la uniformitat. El que no teníem, i és una llastimosa novetat, són aquests polítics mancats d’escrúpols disposats a excitar la divisió fins al caire de la baralla, com lamentablement hem pogut veure en algunes platges convertides en legítim escenari de l’exercici del dret a la lliberat d’expressió. Un dret que vulneren aquells que, alimentats pels polítics més irresponsables, retiren símbols que no els agraden.

És curiós comprovar també com aquells que fingeixen divisió política –ben legítima i també ben necessària– en realitat són més propers del que volen fer-nos creure. Albert Rivera, de Ciutadans, i Soraya Sáenz de Santamaría, del PP, per exemple, ara suposadament empipats pel paper determinant que la formació taronja ha tingut en el triomf de la moció de censura que ha desallotjat Rajoy de La Moncloa. Una desunió que es transforma en perfecta sintonia quan es tracta d’assistir a la reunió del selecte Club Bilderberg, celebrada ahir, diumenge, amb aquests dos polítics compartint taula. Hi ha divisions que enriqueixen i unions dels que s’enriqueixen.