Les nits blanques

Al segle XVIII Pere el Gran va desplaçar la capital de Rússia de Moscou a Sant Petersburg, al Bàltic. Volia observar Europa, volia modernitzar el país. Si hagués sabut que amb els anys l’obsessió observadora de Rússia es projectaria sobre els Estats Units, potser hauria establert la capital a l’extrem contrari, a l’estret de Bering, davant d’Alaska. Sovint ignorem que Rússia té frontera amb els Estats Units i que Putin és veí de Trump com Bréjnev ho va ser de Kennedy en plena guerra freda. No els separa un oceà sinó un estret, però segueixen l’orientació marcada per Pere el Gran. A Sant Petersburg s’aixeca una construcció alta, grisa i sinistra: “És l’antiga seu del KGB.” La central es troba o es trobava a Moscou, prop del teatre Bolxoi, l’altre centre d’espionatge. És un edifici molt més baix i afable. “En l’època soviètica dèiem, però, que era el més alt de Rússia perquè s’hi veia fins a Sibèria.” I Europa i Amèrica.

Pere el Gran anava tard. Quan construïa Sant Petersburg les monarquies europees que volia emular ja estaven molt assentades en capitals acabades, si no iniciaven la decadència. El Palau d’Hivern, la seva residència, és una caricatura rococó de París. Els jardins de Peterhof, a uns quilòmetres i vora el mar, volen ser Versalles però tenen un altre to. Visitem els jardins. Una banda ens rep a l’entrada amb l’himne d’Espanya. La guia fa un gest als músics. Sense solució de continuïtat, arrenquen Els segadors. La internacionalització del “procés” és un fet. Diuen que Putin hi mostra interès, des de Moscou. Des de Moscou, l’antic agent del KGB ho veu i controla tot. La capital que Pere el Gran va abandonar es reforça mentre la que va fundar es fa secundària. Deliciosament secundària, això sí. El Palau d’Hivern acull ara el Museu de l’Ermitage, amb les obres que Pere el Gran i els seus successors i sobretot successores van acumular. Es nota que altres monarquies europees els van passar al davant, a l’hora de fer adquisicions. Diguin el que diguin, l’Ermitage no és el Prado, ni el British ni el Louvre. Els tsars encara copiaven de París quan a París van tallar el cap al rei. No va ser fins dos-cents anys més tard que Lenin va desallotjar-los del Palau d’Hivern. A Rússia tot està desplaçat, en el temps i l’espai. La Revolució va tornar la capital a Moscou. Putin, nascut a Sant Petersburg quan es deia Leningrad, ocupa el despatx de Lenin, al Kremlin. Els mandataris soviètics no havien gosat.

Si és final de maig, és, a Sant Petersburg, l’inici de les nits blanques, que duraran fins al juliol, amb el punt àlgid per Sant Joan. Passeig nocturn amb barca pel Neva i els seus canals. No s’acabarà de fer fosc en tota la nit. A Moscou, més al sud, no hi ha nits blanques però Putin treballa per a un imperi on no es pongui mai el sol.