Vuits i nous
El blanc i el roig
Una cerveseta a la plaça Roja de Moscou veient la gent com passa. Detallo “de Moscou” perquè gairebé totes les ciutats de Rússia tenen una plaça “roja”, com nosaltres tenim una plaça “major” o al Perú, places d’“armas” i a Mèxic, “zócalos”. Res a veure amb la revolució bolxevic. “Roig”, en rus, és sinònim de “bonic”, també referit a una persona, perquè és el color que l’idioma ha trobat més contrari al blanc de la neu i el gel que martiritza bona part del país de novembre a abril. Davant meu, les muralles del Kremlin i la piràmide graonada que conté la momificació de Lenin. Al darrere, les galeries GUM, apoteosi del comerç de marques de moda internacionals. A l’esquerra, la catedral de Sant Basili. ¿M’agraden aquestes cúpules amb espirals i protuberàncies pintades de tots colors que semblen taps d’ampolles de perfum? El tsar que va manar construir l’edifici en va quedar tan satisfet que diuen que va fer cremar els ulls de l’arquitecte perquè no en pogués fer cap rèplica. Potser Sant Basili guanya a l’hivern, quan els seus colors, el roig inclòs, emergeixen de la plaça glaçada. Hauria de tornar a l’hivern per comprovar-ho. Fa uns dies, a Sant Petersburg, em van fer la recomanació: “Torni pel fred i trobarà una altra ciutat.” El riu Neva que la travessa es glaça i la gent va d’un cantó a l’altre passejant-hi a peu o amb trineu, prescindint dels ponts. Pere el Gran, fundador de la ciutat, va dictaminar que a l’hivern el Neva és la gran plaça de Sant Petersburg i de Rússia. Una plaça blanca? Que no havíem quedat que per ser boniques havien de ser “roges”? Sant Petersburg va al seu aire, Sant Petersburg es va idear per contradir Moscou i totes les altres ciutats del país.
És maig, i els jardiners han plantat flors als parterres de Sant Petersburg i Moscou. He fet el trajecte d’una ciutat a l’altra per rius i canals. “Tots aquests arbres que veu a les ribes acaben de treure la fulla.” La gent ha sortit en massa a impregnar-se del bon temps. A Sant Petersburg semblava que hi hagués convocada una manifestació cada dia. Hi havia concerts a les places i cantonades. No s’hi feia fosc del tot. Les nits blanques del solstici mantenen claror al cel tota la nit. Des del meu punt d’observació de la plaça Roja de Moscou veig soldats joves destacats a la ciutat des de diferents punts del país que van al darrere de les noies o hi festegen. A Les nits blanques, la novel·la de Dostoievski, Nàtienka, la protagonista, espera a Sant Petersburg l’enamorat que fa un any que ha anat a Moscou i no li escriu ni li diu res. Al final torna, desgraciadament per al narrador, que se n’ha enamorat en el transcurs de quatre nits de primavera i que s’haurà de conformar a ser-li amiga. Dostoievski sempre va estar més tocat pel blanc hivernal.