Parlant la gent s’entén

Era el desembre de 2003 i l’aleshores president del Parlament Ernest Benach va haver d’anar a veure el rei espanyol en visita protocol·lària; li havia de comunicar que el Parlament de Catalunya havia escollit un nou President de la Generalitat. Era l’època quan les institucions complien les formalitats i els representants polítics respectaven la litúrgia del càrrec. La trobada Benach-Borbó tenia molt interès –anava a dir morbo– periodístic; un republicà cara a cara amb el Rei, quan de republicans n’hi havia molt pocs. No havia de ser fàcil per a cap dels dos, i en un gest aproximatiu Juan Carlos I va dir a Benach una frase que va fer fortuna: “Hablando se entiende la gente.”

Quan el president Benach ho va explicar a la roda de premsa posterior va aixecar rebombori i va donar peu a tot tipus d’interpretacions, fins al punt que ERC la va convertir en l’eslògan de la campanya electoral de 2004 després de la reunió de Carod-Rovira amb ETA. I ERC –i el Rei- tenien raó: mentre vam parlar, ens van anar entenent.

Hi he pensat moltes vegades des d’aleshores. Em va venir al cap quan el successor a la corona, Felip VI, es va negar a rebre la presidenta Carme Forcadell i li va dir que li comuniqués la investidura per correu. Hi he pensat cada vegada que Rajoy s’ha negat a parlar amb Puigdemont, i ho he recordat ara que Inés Arrimadas ha deixat plantat el president Torra.

Parlar amb l’adversari no és obligatori, ni tan sols en política. Però el més sorprenent del cas és que aquells que s’han negat a seure en una taula acusen els que sí que volien seure-hi de tirar pel dret, d’“unilaterals”. I encara que sigui obvi penso que val la pena posar-ho en relleu: el president Quim Torra volia reunir-se amb Rajoy i amb Cs i no se n’ha sortit. Potser perquè en el fons volen seguir acusant-lo d’unilateral o perquè volen evitar parlar per no córrer el perill d’entendre’s, no fos cas que la frase feta del rei emèrit fos certa.