Urraca contra Urraca

Que una notícia del diari et pot canviar la vida Loreto Urraca ho sap des del 2008, quan hi va veure la fotografia de qui recordava com l’avi Pedro, ja difunt. Loreto tenia 43 anys quan l’avi Pedro va ressuscitar en un retall de diari i va recordar que, poc abans que morís el 1989, ell es va acostar a la neta oblidada i va voler dictar-li les memòries. Loreto, que sospitava d’una biografia obscura, es va negar a fer-li d’escrivà i la notícia del diari confirmava el temor: el seu avi era Pedro Urraca Rendueles, l’agent de la policia de Franco que va detenir a França el president de la Generalitat, Lluís Companys, per lliurar-lo a Espanya i que fos executat el 1940.

Per aprendre a viure amb el pes del cognom Urraca passats els quaranta, Loreto publica Entre hienas, indagació biogràfica sobre l’avi –basada en documents inèdits i cartes– que desvela la col·laboració de franquistes, nazis i policies de Vichy a França durant el franquisme. Loreto escull el format de la novel·la, però Entre hienas s’obre amb una carta a l’avi carregada de dolor. “La transició va imposar un pacte de silenci que us va cobrir d’impunitat [...] El teu infamant passat se’m va venir a sobre com una allau [...] Em vaig sentir ultratjada, com si de sobte m’haguessin despullat a la plaça [...] La culpa no s’hereta, però el dany està fet, i el dolor i la vergonya perduren [...] Hi havia humanitat en tu? [...] No et mereixes ni el temps, ni l’interès, ni l’esforç de les persones que indaguen en la teva vida, però ets un mitjà per descobrir la cara desconeguda de la repressió totalitària. Desenterrant el teu passat et poso en evidència [...] Intento recuperar de l’oblit les vostres víctimes per així deslliurar-me del llast de la teva infàmia i poder seguir vivint amb dignitat”, escriu Loreto Urraca. I cita Simone de Beauvoir: “La literatura permet venjar-se de la realitat sotmetent-la a la ficció.” Si algú es vol sumar a la venjança, ho té fàcil: quan escolti el cognom Urraca, recordi primer la dignitat d’una neta ferida que es diu Loreto i, ja més tard, l’avi que la mortifica.