Se li gira feina, ministre!

Se li gira feina, ministre Borrell! I molta. M’imagino que un dels principals encàrrecs que li devia fer el president Sánchez en rescatar-lo d’allà on fos devia ser el de controlar el relat català a l’exterior, no fos cas que entre tanta euroordre anul·lada i tantes imatges de la policia espanyola esbatussant els ciutadans l’1 d’octubre, l’opinió pública internacional finalment acabés tenint simpaties cap als catalans. Com que vas ser eurodiputat i president del Parlament, li devia dir Sánchez, a tu et faran cas. Es tractava, suposo, de fer valer aquesta suposada autoritat internacional per convèncer tothom que això del procés català ja està enllestit, que ara entrarem en una fase de diàleg i que finalment es veurà que qui té credibilitat en tot aquest afer és el govern espanyol, i no pas el català. Que el que val, vaja, és la marca Espanya. Potser sí. Però a mi em fa l’efecte, ministre, que en comptes de parlar del cas català haurà de dedicar molts més esforços a explicar què passa a Espanya. A explicar, per exemple, com és que al flamant nou govern espanyol un ministre de Cultura no li dura ni una setmana. Com a ministre d’Exteriors jo de vostè em preguntaria si ho entenen, això, a l’exterior. Si entenen com es pot ni tan sols nomenar ministre algú que ha defraudat més de 200.000 euros a Hisenda. Tampoc sé si a l’exterior, que és la seva cartera, ministre, entenen que a Espanya fulminin el seu seleccionador de futbol vint-i-quatre hores abans d’un Mundial. O que el gendre del rei hagi d’entrar a presó condemnat per diversos delictes de corrupció. O que la policia belga hagi decidit obrir una investigació per saber si el CNI operava il·legalment al seu país. O que un raper hagi de fugir i exiliar-se a l’estranger. O que se censurin exposicions en institucions públiques. O que hi hagi centenars de ciutadans investigats per delictes que unes quantes justícies europees no saben veure per enlloc. O que no els agradi el groc. Ni els xiulets. Ni les urnes. A mi em sembla, ministre, que hi haurà de dedicar molts esforços, a explicar-los-ho. La marca Espanya, tocada com està, el necessita, ministre. No es distregui amb coses menors com el procés. Deixi’l tranquil i concentri’s.