El tuit suís de Torra

Entre 2006 i 2007 Quim Torra, l’actual president de la Generalitat, va viure un any i mig a Suïssa per motius de feina. Des del primer dia va escriure un dietari. Ara es publica amb el títol d’ El quadern suís, que té ecos d’El quadern gris de Pla. Torra va fer una immersió completa al país d’acollida. Parla de la seva feina i, per tant, de la manera que tenen de treballar a la Confederació, parla de la història de Suïssa de vegades de manera minuciosa, parla dels paisatges i els habita d’una pila de referents culturals, catalans i mundials. Josep Lluch, l’editor de Pòrtic que li ha publicat el llibre, diu: “Feu un primer cop d’ull a l’índex de noms: Amat-Piniella, Cambó, Chateaubriand, Gala, Goethe, Klee, Monzó, Muñoz Ramonet, Nietzsche, Patxot, Pijoan, Pla, Primo de Rivera, Rodoreda, Rousseau, Sánchez-Piñol, l’emperadriu Sissí, Tarradellas, Voltaire...” N’hi ha molts més, alguns d’inevitables tractant-se de Suïssa: Mann, Lenin, Xammar, Sagarra, Gaziel, Chaplin, Zweig, Heidi... S’admira de la concòrdia lingüística del país. Pateix de totes maneres pel futur del romanx, “la veritat és que avui només el disset per cent de la població del cantó reconeix ser parlant del romanx, l’onze per cent de l’italià i, la resta, de l’alemany. Uns pocs milers, doncs, parlen la llengua dels seus avantpassats. La xifra fa estremir: només cinquanta mil ànimes. Una llengua al corredor de la mort”. Per viatjar és recomanable anar amb els ulls oberts. El catalans donem prioritat a l’oïda. Tots duem un sociolingüista penjat de l’orella, tant si viatgem amb autobús per Barcelona com si anem a València, a la Catalunya Nord, a Occitània o, com Torra, a Suïssa.

Els polítics publiquen llibres amb l’objectiu de prestigiar-se i presumir de reflexius. La majoria són llibres opportunity fets a corre-cuita perquè s’acosten eleccions i, sovint, escrits per un tercer. El de Torra hi era abans, quan ni remotament l’autor pensava que arribaria a diputat del Parlament i molt menys a president de la Generalitat. No és oportunista, és oportú. Vaig conèixer Quim Torra acabat d’arribar de Suïssa i alliberat de l’empresa que l’havia contractat. Acabava de fundar una editorial, A contra vent, escrivia estudis sobre el periodisme català d’abans de la guerra, tenia el desfici d’introduir-se en els ambients culturals i també polítics del país. El desfici el va dur a companyies poc recomanables que li van fer produir els tuits que després ha hagut de deplorar. Els que els han censurat: llegiran El quadern suís i el propagaran amb el mateix ímpetu? Hi parla de concòrdia, d’un país per a tothom. Torra és un intel·lectual que desmenteix els que hem dit que viu ancorat en els anys trenta. En el seu exili, Puigdemont també escriu un llibre...