Estem entrant amb bon peu?

El director del periòdic, Xevi Xirgo, potser alliberat dels treballs i la responsabilitat de l’altra central de Barcelona, ara seleccionant i repartint directives, elegint temes de l’allau que es generen gairebé cada dia i participant activament en uns moments en què amb habilitat potser encara es podria salvar quelcom, fa unes setmanes que ens dedica entrevistes a personatges clau –nous en el càrrec i en la responsabilitat, la major part– que han fet que el desànim creixent que ens havia entrat hagi iniciat un gir que ens deixa entreveure possibilitats de lluita –dintre d’un ordre, és clar– pels grans objectius: república i independència. Han coincidit en el temps la reorganització del diari amb els canvis als governs, que, amb la quantitat de llondros inoperants que hem hagut de sofrir, ja tocava. Pel que fa a la nacionalitat de la inoperància governativa, s’ha de dir que no tota parla el mateix idioma. Analitzat a fons, ben pocs són els que es deslliuren de la crema. No és ben bé desxifrable si ha estat el cansancio, dels uns o la inoperància dels altres, alguns amb manifesta falta d’ofici polític. No continuo per aquest camí on un es mulla encara que no hi hagi humitat. Imaginem-lo humit i relliscós. Així han sortit autèntics exemples mal anomenats lleis, que en realitat eren venjances o crueltats econòmiques que, s’ha de dir, tan sols es poden entendre si l’economia i la justícia tenen sentiments.

Una de les coses que respiren les entrevistes és el retorn, o millor dit la recuperació, de temes gairebé oblidats. L’entrevistada Elsa Artadi, portaveu del govern i consellera de la Presidència, parla amb soltesa dels temes polítics que Xevi Xirgo ha proposat, amplia i documenta la resposta i opina gairebé de tot. S’endevina un molt ampli fons cultural, acompanyat d’una facilitat de paraula gens corrent i d’una mesura del to de l’entrevista que ha d’ajudar l’entrevistador. Han tocat temes que s’havien convertit en intocables i han opinat de temes no opinables. El president del gobierno i la seva inseparable segunda han estripat assumptes, decrets, lleis, tractats, compromisos i paraules, una vertadera muntanya. Tot el que tocaven ho estripaven! El dia de l’entrega de cartera a la nova ministra, la sortint, Soraya Sáenz de Santamaría, no pogué dissimular de cap manera el seu despit i la cara no li obeí les ordres i retratà el seu enuig contra la ministra successora i contra tot. En lloc d’un somriure de circumstàncies li sortí una ganyota de despit impressionant. Hom creu que no és possible tanta mala jeta –he estat a punt de posar mala llet– junta en una persona jove i bonica.

Recomano la lectura de l’entrevista publicada divendres passat. No es tracta solament de l’orientació política del moment. És un compendi de ben parlada, oportuna, valenta, intel·ligent, documentada i, sobretot, a l’abast de gairebé tothom. Moltes gràcies!