Indiferència, discriminació

Posem-hi que es deia Chesterton, que era liberal i anglès i que fins al cap de molts anys no es va adonar que un seu gran amic tenia la pell fosca. L'havia mirat sempre amb indiferència, amb la frescor del qui mira els ulls del que estima. Se'l mirava amb una indiferència neutral, perquè no es fixava en aquestes coses tan superficials. Els que (només) valoren la mida del nas, el cul o el pitram són, en el fons, molt superficials.

Podria ser a final del 2009, a diversa gent no la van deixar entrar en un bar de copes pel fet de tenir l'aspecte granat, de dur la vestimenta clàssica i de tenir la forma física descuidada. Els individus en aquesta situació es van sentir discriminats. Tan humiliats com uns nois que darrere seu no van entrar perquè allà «no hi entren negres, ni moros, ni vells calbs i greixandos».

Qui va sentir-se més discriminat? Quina va ser més greu, de discriminació? Quina de les dues agressions va ser més greu contra la dignitat humana?

Discriminar és discriminar, triar, marcar una diferència, distingir, seleccionar entre el que vols i el que rebutges.

La discriminació sol ser humiliant per a qui la pateix. Tant li fa si ni et volen perquè ets gros i talòs, homosexual, dona, lleig, calb, nassut, coix o negre. El discriminat té dret a enrabiar-se. Us penseu que el discriminador mira prim? El que selecciona amb la professionalitat del sicari no té escrúpols a l'hora de prohibir l'entrada a qualsevol persona que li faci mala fila.

N'hi ha del parer que unes discriminacions són més greus que altres. La discriminació és una excusa: al que duu mitjons blancs li suposen el mal gust propi d'un individu de classe social baixa i amb poca cultura i diners. Podria ser un provocador, però pateix discriminació social.

Pensar que hi ha graus de discriminació ja és una manera de discriminar.