Can Xapes

A Cornellà del Terri, el Pla de l’Estany, hi havia un cine, el cine Rosa. La sala era en un pis, i els propietaris van instal·lar un bar al vestíbul, a peu pla. La gent hi feia el vermut, anés al cine o no. Els amos van descobrir que tenien traça als fogons a còpia de servir esmorzars de forquilla, i van anar eixamplant el bar, afegint-hi taules. Al final va ser un restaurant, Can Xapes. El cine a dalt i el restaurant a baix. M’expliquen que quan la província de Girona no era el centre gastronòmic que ara és i no es parlava, ni de lluny, d’El Bulli, d’El Celler de Can Roca ni de les emulacions que n’han sortit, Can Xapes era centre de pelegrinatge per a la gent amb gana exquisida de Girona, juntament amb el Motel Empordà de Figueres. Es veu que ningú cuinava el peix com la mestressa de Can Xapes ni ningú en triava de tan fresc com el seu marit als rotlles de Roses o Palamós. El restaurant va tancar el 2010. El cine, no sé si abans o després. Aquesta setmana, el restaurant ha tornat a obrir. Em van convidar a la inauguració. M’hi vaig trobar l’Antoni Puigverd i en Josep M. Fonalleras, amics i col·legues estimats que són tan cars de veure. El nou Can Xapes fa una altra cuina, més posada al dia, més tocada per l’experimentació que ara es porta, i té un caràcter social. Se n’ha fet càrrec una entitat gironina que treballa per a la reinserció de les persones marginades. Un cuiner professional i solvent ensenya uns joves a cuinar. El cap de sala ensenya a servir uns altres. Tot molt bé. M’hi havia convidat la Mercè Guixot, antiga alumna meva. Sempre ha estat vinculada a projectes benèfics, i els nous propietaris de Can Xapes li han ofert de portar els números, que és el seu fort professional. L’amo de la gestoria on treballa li ha permès combinar-se els horaris. Aquest senyor és un dels fundadors de Càritas de Mataró, fa ara 50 anys. Tot lliga.

Per celebrar o commemorar aquest aniversari em vaig trobar divendres entaulat per a un altre sopar, més convencional. Tot comença i acaba en una taula parada. També era un àpat solidari: la recaptació i les donacions suplementàries anaven destinades a les persones que Càritas de Mataró socorre i que no poden bufar cullera com nosaltres sí que vam fer. Hi vaig saludar el cap de la Mercè. Ella devia ser a Can Xapes fent comptes. Fa dos divendres Càritas de Mataró va organitzar un concert amb el mateix objectiu: celebrar els 50 anys i recaptar diners. Una coral de vells va posar lletra i música als inconvenients de l’edat provecta: la malaltia, la viudetat, la solitud, la pensió... També a les alegries: els nets, el temps lliure, les noves amistats, l’amor... Sopant i cantant anem combatent les penes pròpies o pròximes. La coral va cantar fragments del prospecte del Sintrom.