Estàtues russes

A Rússia, les noies que es diuen Aurora estan acostumades que els nois els repliquin: “I jo Potemkin.” Ho he trobat en un llibre de Sergei Dovlatov, el gran cronista crític i humorístic de l’època soviètica, que es va acabar exiliant a Nova York, on va morir. L’Aurora va ser el vaixell de guerra que va anunciar amb una canonada l’inici de la Revolució. Està atracat en un dels molls de Sant Petersburg i és objecte de la curiositat dels turistes i, sobretot, de l’admiració dels naturals del país. El cuirassat Potemkin es movia per Odessa, al mar Negre, i va ser pre-revolucionari. Eisenstein el va immortalitzar, i Billy Wilder ens va fer saber que va ser desballestat: el jove comunista d’Un, dos, tres es promet amb la filla de l’amo de la Coca-Cola amb unes aliances “foses amb l’acer del Potemkin”. Després aquest jove arribarà a gerent de l’empresa del sogre i es casarà amb un anell fos amb el material que els miners extreuen de les mines d’or.

Lenin, que va accionar a distància el canó de l’Aurora, manté monuments, carrers i places a tots els pobles i ciutats de Rússia. En els monuments sempre està de perfil, sempre aixeca un dit enlaire i sempre porta abric. La Revolució va ser a l’octubre –el novembre, segons el calendari llavors vigent a Rússia–, i entre octubre i novembre comença l’hivern rigorós que no acabarà fins a final d’abril. L’abric de bronze de Lenin fa venir calor a l’estiu, però la calor dura poc. I Stalin? Queden monuments dedicats a Stalin? No en vaig veure cap. Els van treure tots perquè Lenin i la seva obra lluïssin més. Al peu d’un Lenin escultòric em pregunto si la poca afabilitat dels botiguers, cambrers i taquillers russos no es deu al fet que el líder revolucionari els va alliberar d’haver de servir aristòcrates i burgesos. Els turistes som burgesos. O petitburgesos, que encara sona pitjor. Els nous rics russos que circulen amb cotxes caríssims per les places i avingudes dedicades a Lenin i que viuen en palaus són una rèplica de l’aristocràcia. Quin posat han de fer davant seu els que cobren quatre rubles per servir-los? Quin, davant nostre? A Israel em vaig trobar amb una actitud semblant. Pot el poble escollit per Déu portar un cafè o fer el llit a un gentil? Servien el cafè amb cordialitat a la taula del costat, ocupada per jueus arribats d’Amèrica.

Al riu de Moscou s’aixeca un monument de bronze aparatós i estrany. Una figura humana de cos sencer emergeix d’una caravel·la. Havia de ser un monument a Colom destinat a la ciutat de Nova York. Nova York no el va voler, i es va quedar a Moscou. L’escultor va canviar el cap de la figura: el de Colom pel del tsar Pere el Gran. Es va comprar un pis a la casa del davant i des de la finestra contempla cada dia la seva obra.