Constitució

Llegim, al seu preàmbul, que proclama la voluntat de “garantir la convivència democràtica (...); protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions; promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna; establir una societat democràtica avançada...” Quan, en canvi, dirigents polítics i opiniatres que es creuen omniscients ens amenacen tothora en nom de la Constitució, sempre em pregunto si l’han llegit algun cop i si han repassat articles com ara el 117.1 sobre el poder judicial on se’ns assegura que jutges i magistrats han de ser, entre altres coses, independents.

Soc dels que van votar sí a la Constitució, i que la van defensar, malgrat esculls com el de la reinstauració de la monarquia. Ens crèiem, ingenus, la fal·làcia de Carrillo quan ens deia que no es tractava de triar entre monarquia i república sinó entre dictadura i democràcia. Els que ens portaven cap a la Constitució ens insistien en un punt: garantir-ne el desenvolupament posterior, més en la línia del que havíem reclamat des de l’Assemblea de Catalunya en la qual es trobaven estaments socials ben diferents i el pes dels i de les protagonistes de les lluites obreres, dels col·legis professionals i de les associacions de veïns, com es va veure en la celebració de l’11 de Setembre de 1976 a Sant Boi, amb un pes decisiu de “persones vingudes de fora o immigrants”. (Val la pena recuperar les paraules d’aquell dia de persones com Roca Junyent, per saber qui es proposava aleshores per recuperar primer l’Estatut del 32 i després pel dret a l’autodeterminació, com deia el punt tercer del programa de la tal Assemblea).