L’abric de Stalin

Vaig visitar Varsòvia per feina quan Polònia es preparava per entrar a la Unió Europea. Em van assenyalar amb el dit la Casa de la Cultura, el massís arquitectònic d’oficines, sales de reunions i teatres que Stalin havia regalat a la ciutat. No hauria calgut la indicació: es veia des de qualsevol punt, com una obsessió, et situessis on et situessis. Vaig parlar amb gent partidària d’enderrocar-lo: per lleig i agressiu, i per venir de qui venia. Odiaven Stalin perquè tenien provat que, podent-ho evitar, havia permès que Hitler destruís la ciutat pedra a pedra i s’acarnissés amb els seus habitants. Stalin no es refiava dels polonesos i volia una Varsòvia que pogués refer i poblar al seu gust. La Casa de la Cultura mastodòntica i amenaçant va culminar el desig.

Vaig tornar a Varsòvia uns anys més tard, quan la integració a la Unió era un fet i el país havia abraçat les delícies del capitalisme amb l’ímpetu del neòfit. Vaig mirar a dreta i esquerra sense que la Casa de la Cultura se’m fes visible. Una inspecció més minuciosa em va fer adonar que no l’havien enderrocada sinó que l’havien escamotejada. La invisibilitat s’havia aconseguit plantant edificis molt més alts i d’arquitectura radicalment moderna tot al seu voltant. L’antiga construcció que havia emergit de Varsòvia sense competència s’havia convertit en una miniatura irrellevant. Des de llavors penso que els polonesos dominen l’art de la màgia i són uns grans utilitaristes. La Casa de la Cultura segueix oferint serveis. Hi vaig veure un local musical a la planta baixa que hauria disgustat molt Stalin, i a la façana s’hi projectaven unes llums carregades d’intenció que com que Stalin no tenia sentit de l’humor haurien fet que ell mateix s’hagués penedit de l’obsequi, d’haver-les pogut veure.

A Moscou hi ha set edificis com el de Varsòvia. Un és un hotel, un altre una universitat... He perdut el compte. A Stalin li agradava l’estil perquè era el seu retrat. Parlàvem l’altre dia de les estàtues públiques dedicades a Lenin. Dèiem que el líder revolucionari hi apareix sempre amb abric. És un abric descordat i voladís, d’home d’acció. Un abric que en realitat és un tres quarts. Dèiem també que els monuments a Stalin han desaparegut. N’hi ha fotografies. Va igualment amb abric. És un abric cordat que arriba fins als peus, un abric encarcarat, un abric imposant, un abric que amaga alguna cosa inquietant a dins, és la Casa de la Cultura de Varsòvia, són les set rèpliques de Moscou.

Stalin va construir habitatges socials, tots tan sòlids com el seu abric. Tres o quatre famílies compartien el mateix pis. En l’actualitat, només una. Els adquireixen els rics. Fa distingit viure en un pis stalinià. S’hi fan festes, recepcions...