Misteris a Tarragona

Com que sembla que Catalunya tingui només tres capitals, Barcelona, Girona i Reus, vaig estar molt content que la sovint eclipsada ciutat de Tarragona es volgués promocionar amb uns jocs esportius de projecció internacional o, si més no, mediterrània, Andorra inclosa. Què hi fa Andorra en uns Jocs Mediterranis? Deu ser pel seu règim fluvial. Ara: el Francolí neix i mor a Catalunya sense que Catalunya sigui representada en els Jocs de Tarragona, si no inclosa a Espanya, capital Madrid. El Manzanares s’inclina cap a l’Atlàntic. Si és per això, la Garona, riu de la Val d’Aran, també. Però bé, ja s’entén: parlem d’estats, i Catalunya va frustrar el seu el 27 d’octubre. Vaig començar a veure la cerimònia inaugural dels Jocs. Van desfilar els atletes amb un rètol que duia apuntat el país d’on venien. Van sortir els de l’“Antiga República Iugoslava de Macedònia”. Té mar Macedònia o és com Andorra? “Iugoslava” estava escrit amb “y”. Andorra anava davant d’Algèria. El que va establir l’ordre alfabètic pensava en “Argelia”. Aquí ho vaig deixar córrer. Abans, havien intervingut dues cantants, totes dues en castellà. Més abans havien entrat al camp del Nàstic, on la cerimònia se celebrava amb el rei, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de Catalunya, Quim Torra, aquest amb la cara d’haver renyit amb el primer. La cara del primer, sisè en l’ordre de Felips, la vaig atribuir a la sorpresa, que vaig compartir: l’estadi era mig buit. Aquí comencen els misteris d’aquell vespre. A la tarda es deia que les grades serien plenes perquè s’havien venut o regalat totes les entrades. Desinterès d’última hora entre els agraciats? És estrany. La Generalitat va denunciar, sense posar-s’hi gaire forta, que s’havia exclòs el públic que pogués xiular al rei. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ho va negar. No he sentit que els independentistes el desmentissin. Doncs què: on era la gent que no hi era? El públic va xiular el president Torra quan Ballesteros li va agrair la presència que li havia suplicat. El rei té raons per estar preocupat: a canvi de sentir xiular el president Torra que ha trencat relacions amb ell, l’aplaudeix un estadi mig buit. Torra també en té, pel motiu invers. I Ballesteros, desproveït de públic. No van actuar castellers. Uns diuen que no van ser convidats, uns altres que no hi van voler ser. Sigui com sigui, per què? Com que sembla que a Catalunya només hi hagi tres capitals, el periodisme no explora ni explica bé el que passa fora de Barcelona, Girona i Reus. Què va passar a Tarragona divendres? Truco a un confident local. “El que passa és que aquests Jocs no interessen ningú.” Sap greu per Tarragona, que se’ls ha treballat molt i pretén “situar-se al món”, o entre les grans capitals del país.