Vuits i nous
Concepte de Sant Joan
Conversa de nit de Sant Joan. Arriben les coques, i una majoria de la colla es manifesta contrària a la fruita confitada que les adorna i fa característiques. Preveient-ho, un n’ha portat de llardons. Però la hivernal coca de llardons no és pròpia de dijous llarder, com el nom indica? “Llardons, en dius? Jo, greixons.” La coca de greixons no és privativa de dijous gras? Un altre n’ha portat de crema. Fa uns anys, per Sant Joan, una pastisseria va intoxicar mig poble amb una coca elaborada amb crema, emulsió adequada per a Sant Josep, que és a la primavera, però contraindicada a l’estiu. No estem en perill: des d’aquell dia els ous de les pastisseries han deixat de ser ous per prescripció sanitària i la crema, en conseqüència, ha plegat de ser crema. Sant Joan, situat després de la Pasqua Granada i de Sant Ponç, demana fruites. “Fruites, dius?”, i presenta un bol amb síndria fresca i freda tallada a daus. Ens hi tirem. La fruita confitada queda majoritàriament als plats. Algú posa Jaume Sisa: “La coca de Sant Joan és, de totes, la més elegant.” La nostra ha quedat com va venir al món, sense botons, farbalans ni galons.
“Ja heu sentit que Joan Manuel Serrat ha anat a visitar Oriol Junqueras i Raül Romeva a la presó?” Un observa: “Per oportunisme: se li acosten les gires d’estiu i ha notat que a Catalunya no el cridaven d’enlloc.” Un altre: “Fixeu-vos que ha anat a visitar exclusivament els presos d’ERC. El PSOE, que ara governa, i que és el partit de Serrat, ha engegat una operació per acostar-se als republicans i marginar el PDeCAT o Junts per Catalunya.” El que havia anunciat amb alegria el gest de Serrat queda una mica confús: “Ahir el criticàveu perquè ignorava els presos i avui perquè els visita.”
Els petards fan com la coca, i tampoc no són satisfactoris. “A mi, en forma de coets, i vistos de lluny.” “A mi, ni aquests: fan soroll i espanten els gossos; abans de venir he subministrat una pastilla al meu perquè dormi.” Hi afegeix: “Pobret.” No us agrada la fruita confitada de la coca, no us agraden els petards... Potser les fogueres? “Demà sentirem parlar de cremats i amputats.” Doncs què us va bé de Sant Joan? Per què ens hem reunit a celebrar-lo? Pren la paraula el filòsof de la colla: “Ens agrada perquè ens permet rondinar, que és l’exercici preferit dels catalans. Sant Joan és una festa molt catalana, potser la més de totes. Ens fa manifestar-nos tal com som. Està situada exactament a l’altre extrem de Nadal. Sembla que tothom l’esperi però cap a principis de desembre començarem a projectar-hi invectives: el consumisme, les obligacions familiars, el greix de l’escudella...” Una amiga que fins ara ha estat callada el supera en reflexió i concisió: “A mi de Sant Joan m’agrada el concepte.”