La imatge d’Espanya

La promesa restitució del govern de Quim Torra ha començat, entre d’altres accions, per les delegacions a l’exterior. L’executiu del PP havia demonitzat les anomenades ambaixades catalanes convertint-les en símbol del procés independentista a batre. També ho va intentar amb la conselleria de Raül Romeva fins que el Tribunal Constitucional li va parar els peus amb un pronunciament en què deixava clar que la Generalitat té competències en acció exterior. Els populars probablement ja ho sabien. Com coneixien que els territoris de l’Estat tenen delegacions que ajuden en la promoció de les seves empreses a fora. Però va posar les catalanes en la diana. I va ser –tret de la de Madrid i la de Brussel·les– el primer que va fulminar un cop activat el botó del 155 amb què va apartar el govern legítim i va convocar les eleccions del 21-D. Ambaixades i Diplocat –aquell que Soraya Sáenz de Santamaría va donar per liquidat–van ser els trofeus inicials d’un PP àvid d’exhibir el seu triomf sobre l’independentisme. En un diagnòstic equivocat, els populars els responsabilitzaven de la mala imatge d’Espanya al món. La falta de diàleg, la repressió de l’1-O, el missatge del rei dos dies després, les mentides sobre la violència policial, l’empresonament de dirigents polítics i socials, la corrupció... No hi ha ningú que l’ hagi degradada tant com el PP i les mateixes institucions espanyoles.