A peu per la vida

L’Ateneu Barcelonès va organitzar dilluns un homenatge a Josep M. Espinàs. Hi vaig anar amb temps per por que no s’hi cabés. L’Ateneu manté una acreditada escola d’escriptura i era previsible que els professors haguessin obligat els alumnes a assistir-hi, amb ells al davant. També m’hi vaig presentar d’hora perquè comptava trobar-hi companys columnistes amb qui parlar una estona. No s’hi cabia de gent gran: lectors sostinguts del nostre primer articulista, que ha fet noranta-un anys. Els alumnes? Sempre són propensos a fer campana i donar disgustos als professors.

Hi vaig saludar només tres col·legues. Potser si hagués estat un homenatge a Francisco Umbral o a un columnista del New Yorker... Hi havia l’admirat Joan de Sagarra vestit d’indià amb barret de palla, però en Joan de Sagarra, que com més gran es fa més s’assembla al seu pare de jove, cultiva un “entregent” per a mi més difícil i no vaig gosar dir-li res. A Inventari de jubilacions hi hem d’afegir el d’absències.

Observo l’Espinàs. Vist de perfil, sembla un gravat delineat per Josep M. Subirachs. Vist de cara, ell, que va ser fundador d’Els Setze Jutges, té una retirada amb Joan Manuel Serrat. És curiós perquè Lluís Llach fa recordar Miquel Martí i Pol, que també va ser Jutge. I Lluís Gavaldà té un aire del poeta i de Llach. Un dia hauré de rumiar la causa d’aquesta cadena de semblances entre escriptors i cantants. Quan es posa dret, Espinàs presenta la figura espigada i impassible de Henry Fonda.

Isabel Martí, editora de La Campana, va treure fa uns anys un recull seleccionat dels milers d’articles que Espinàs ha publicat, un per dia durant quaranta anys. En comptes de reproduir-los sencers es va limitar a un o dos paràgrafs, de vegades a unes frases. A l’Ateneu, Espinàs parla com en aquell recull. Cada observació es podria desplegar en un article. Respon a Xavier Pla i Xavier Antich, els professors universitaris que li glossen l’obra. Tu ja pots fer llibres i articles “planers”, “fruits de l’observació quotidiana” o “sense voluntat de transcendència”, que sempre surt l’estudiós que ho complica, i ho complica bé, o que troba en els escrits coses que tu no has pensat. O que has pensat i has deixat per al lector atent. Espinàs, més savi del que la seva incerta modèstia aparenta, ha publicat molts llibres de viatges fets a peu. L’obra sencera és una expedició a peu per la vida i el temps. “Jo soc aquell que ha viscut.” I que ha donat testimoni del país i els seus habitants, per seguir el to bíblic. La consellera de Cultura, Laura Borràs, que havia plantat el president Torra per presidir l’acte, va dir que Espinàs havia estat un “peripatètic”. L’irònic al·ludit va córrer a advertir al públic que aquella paraula volia dir una cosa bona.