La gran fugida

Fa anys, em deien exagerat perquè afirmava que la nostra generació acabaria veient combois plens de deportats travessant Europa, com als temps dels nazis. No calia ser profeta per endevinar que ja hi som. Als Estats Units hi ha un psicòpata que odia qualsevol forma de justícia. Després d’haver travessat per enèsima vegada la línia vermella separant pares i fills d’immigrants, es va veure obligat a fer un pas enrere davant l’escàndol que va provocar la mesura. Això sí, l’endemà es va reunir amb tretze famílies a qui algun indocumentat els hagués mort algú proper. Tretze casos concrets per criminalitzar els milions de persones que es veuen obligades a deixar casa seva. Fa poc s’han reunit els països civilitzats, Espanya, França i Alemanya, per consensuar mesures més dures per als immigrants, enfortint el control de fronteres. L’altra Europa, Itàlia, Malta (i per tant el Regne Unit), Polònia, Hongria, etcètera, opten per deixar-los al fons del mar, abandonar-los al vesper de Líbia o qualificar-los públicament com a carn, segons va dir el ministre de l’Interior italià, el feixista Matteo Salvini. És a dir, els poden eliminar a pessigades com proposa l’Europa civilitzada o de cop com propugna i fa l’Europa més xenòfoba. Ja han avisat que els països que es consideren més moderats faran una selecció de la gent que arribi. I a continuació què faran?, examinar-los la dentadura per quedar-se els qui siguin útils per recollir les escombraries, treballar sense horaris, per fer de manobres, i desfer-se de la resta? Fins al segle XIX els vaixells dels països europeus feien parada a la costa africana per prendre esclaus que després serien venuts com a mercaderia. Finalment, es va prohibir el tràfic d’esclaus, tot i que va continuar de manera clandestina. Ara, ja no calen els llargs viatges en vaixell. Se’ls proporcionen armes i conflictes i converteixen els seus països en inferns fins que n’han de fugir. Després, la vella, antiesclavista i democràtica Europa decidirà quins mereixen quedar-se i quins no. Mentrestant tots els acords, tant els que adopten els feixistes com els qui diuen ser antixenòfobs, van en contra dels més dèbils. Els qui han de fugir de casa seva per la cobdícia d’occident. No cal saber endevinar el futur per adonar-se que tot plegat acabarà en un gran desastre, com ho han estat anteriorment la gran majoria de moviments migratoris en els quals sempre han acabat sucumbint els més dèbils, els menys ansiosos de poder i ambicions, els qui lluiten per una cosa tan simple com la supervivència.