Justícia, tan sols

L’expressió “justícia social” és de les més utilitzades en els escrits i programes econòmics dels partits polítics i dels sindicats. Es tracta de resoldre el problema dels més marginats i de permetre als treballadors augmentar el sou d’acord amb la inflació existent, o sigui mantenir el seu poder de compra.

La justícia social comença per baix i em refereixo a l’escala social. Càritas i nombroses associacions de beneficència es dediquen a recollir les escorrialles que altres deixen i a distribuir el que reben d’alguns benefactors sensibles a la pobresa que veiem cada dia als carrers de les ciutats de Catalunya.

La justícia social comença per baix. La justícia, simplement, comença per dalt. Les desigualtats econòmiques comencen quan la riquesa creada no es distribueix equitativament. No estic predicant la revolució. Les empreses han de guanyar diners i aquests s’han de distribuir en bona part entre els accionistes. Ningú gosaria dir que Suïssa o els països nòrdics són leninistes o anarquistes, però tothom estaria d’acord que no s’hi donen les desigualtats econòmiques de la resta del món mundial, com diuen ara per la televisió que pretén fer riure.

La classe obrera o treballadora a casa nostra té clarament diversos nivells. La població immigrada ocupa el nivell més baix i la resta les capes superiors. Passar del segon al tercer nivell dona una mica més de seguretat en la feina i d’ingressos. En canvi, passar al món directiu és fer un pas gegant en les retribucions i en el tracte.

El que voldria dir és que la justícia, sense l’afegit social, també es pot aconseguir per la formació de l’obrer. No ens fan falta obrers, sinó treballadors especialitzats, capaços, per exemple, d’introduir millores en la productivitat de l’empresa. Aquesta formació només es pot aconseguir amb cursos adequats, mitjans i alts. I aquí voldria dir una altra cosa que no s’esmenta gaire. Tots nosaltres som diferents i tots nosaltres som capaços de fer una cosa millor que els altres. Els cursets de formació de les empreses s’han de proposar descobrir el talent de la seva gent, que de vegades serà superior al treball que estan fent.

No estic inventant res. Suïssa, Israel i els països nòrdics europeus tenen un nivell mitjà de formació molt superior al nostre o al d’altres països europeus o americans. Potser tampoc tenen les grans fortunes que tenim nosaltres, ni falta que els fan. Tenen gent rica, però el seu iot mesura 10 metres, en lloc dels 30 dels rics d’altres països. I en lloc de tenir cinc cases, en tenen dues, que ja està bé. La justícia redueix els beneficis dels més rics, però gosaria dir que al mateix temps augmenta els beneficis de les empreses, gràcies al fet que treballadors formats han modificat una màquina, un sistema logístic o han proposat un sector complementari dels que ja tenen.

Per això considero una enorme bestiesa la xarxa de l’AVE espanyola que va posar en marxa un govern Aznar. O altres bestieses d’aquest estil que els governs espanyols han fet. Es tracta de millorar els coneixements professionals i de descobrir talents. Per què un immigrat no ha de tenir tant talent artístic com un Miró, un mestre Nicolau, un Jaume Cabré o científic com un Einstein? Els immigrants, d’ara i de demà, no són com un home o una dona de Neandertal. O és que un torner no podria ser un gran enginyer?